dilluns, 14 de novembre del 2011

Haus-Estrems a la Mòmia

L'altre dia vaig agafar un Vèrtex que tenia oblidat de fa temps i vaig veure que hi havia una entrevista a en Joan Cerdà. En l'entrevista hi ha un moment en que parla de la seva relació amb en Pokorski i diu: "Sempre ens barallàvem per fer de cap de corda al primer llarg i en Heinz, que feia molt el viu, deixava les cordes a terra i s'enganxava al primer llarg. Jo m'hi afegia correns i moltes vegades acabàv
em l'un darrere l'altre i sense cordes... a la Haus-Estrems de la Mòmia va passar... ell ja estava enfilat perquè no tenia espera. Així vam fer tota la via, sense cordes; i després, és clar, vam desgrimpar la via normal." Quan ho vaig llegir em va sorprendre molt, i com encara no havia fet la Haus-Estrems, vaig decidir anar a fer-la aviam que collons havien fet aquesta gent a pèl.
Vaig enganyar a en Manu pq m'acompanyés. Val a dir que no va oferir gaire resistència.
Vem arribar al pàrking. Per cert, 5€ de broma, te collons, els monjos deuen de dur sotanes d'Armani. En certa manera son ben vius, doncs vendre fé no te cos

tos de producció... bé no continuo per aquest camí pq m'estendria massa i em bull la sang...
Arribem a peu de via, la linea és més que evident. Hi han varies cordades a la Momienta i a l'Elefant, estrany sent dimarts... bé... son les coses de la crisi.
L1_ L'obre en Manu, fàcil i una mica trencadot i arbustiu.
L2_ Aquí ve el rock'n roll. Havia sentit que era un de les tirades més temudes de Montserrat i em tocaba obrir. A la ressenya de "Rocktopo" havia llegit que havies d'escalar ben endins de la xemeneia. Així doncs, fent cas, vaig anar fins el fons d'aquesta... graso error! quan em vaig adonar estava a l'alçada del buril i vaig tenir una feina espantosa per arribar-hi, doncs per passar el 3 metres que em separaven d'on estava al buril hi havia una estretor massa gran. No se com collons vaig passar la cintura, el pit el vaig passar treient l'aire... el problema va ser el cap, doncs se'm va enclastar el casc... me'l vaig treure, vaig passar i el vaig recuperar.
La resta es facilet i disfruton, tot i que t'accelera pensar que en 35m només hi ha 3 seguros.
L3+L4_ Els empalma el Manu. La linea es prou evident. Hi ha un "alejandro
" maco en la llastra del 4rt llarg. La llastra del final es belluga una mica, però es pr
eciosa.
L5_ Típica broma montserratina. un llarg de 25m de 4rt sense cap seguro... de vegades em costa entendre l'humor montserratí.
El ràpel va per la normal, després de desgrimpar per un cable ben gruixut. Amb 2x60 arribes directament a la canal. Quan feu el ràpel penseu en en Cerdà i el Pokorski baixant a pèl...
Conclusió: En Cerdà i en Pokorski, fent la via Haus Estrems a pèl,
van tenir uns Ous-Extrems. Aquesta gent jugava en un altre divisió...