diumenge, 23 d’octubre de 2011

Sànchez-Martinez a paret de Diables

L'altre dia vaig anar amb l'Aleix a fer una via que s'ens va quedar pendent: la "Sànchez-Martinez" a la paret de Diables. Vem quedar ben d'hora i estava una mica cansat pq havia anat a la mani del 15-O just el dia abans i se'm va allargar la història fins tard... total que no havia dormit gaire...

Ve deixar el cotxe a Santa Cecília i vem prendre el camí de l'arrel per arribar a peu de via. T'has de desviar quan passis davant de la paret, passat un troc del camí que s'eixample. Hi ha unes fites que marquen un camí no gaire evident.

A peu de via hi ha una bonica placa, amb una pega regalimant, no tan bonica, que et recorda que la via va ser oberta l'any 1970... quins collons en aquella època, com se'ls gastaven...

L1_ El primer llarg es una mica raro, és 6a. Comença com una via d'esportiva amb parabolts i acaba emmerdant-se per una canalota guarra i amb una R que fa riure (molt descompensat una cosa amb l'altre).

L1+L2_ Es poden empalmar, d'igual manera que t'empalmes tu mentres els fas. Una xemeneia llarga com ella sola i de vegades molt incòmode. Va bé deixar-se penjant la motxilla. Hi han parabolt just a les zones on es necessiten. R a prova de bombes.

L3_ kamaku!!! un fissura preciosa de 4+ o V segons quia ressenya mireu, però dona igual, pq es preciosa. R a prova de bombes en una repisa perfecte per contemplar la llum del sol que fins ara quedaba amagada.

L4_ Comença amb un altre xemeneia mooolt estreta i acaba amb una placa que en lliure surt 7a i tmb es pot fer en Ae... La cosa va agafant color...

L5_ jejej, et fica a puesto, eh! Aleix? es pot fer en Ae, passant un paset d'A1 on hi cap de puta mare un tasconet i un microfirend. El coco fa males passades aquí.

L6_ Que maco!!, no hi han paraules... ambient, una linea neta, un sostre tallat amb ganivet, moment d'equilibri... preciós, una sortida amb diedre amb una roca espectacular. Parabolts on toca i alguna que altre broma de ferrer. Poder una de les R més incòmodes del mon...

L7_ Segons "las 100 mejores" és Ae... poder si... si tens una envergadura de braços de 3 metres, nosaltres ho vem haver de fer en lliure i desprès vem descobrir que era 6a. Fora tecnicitats, un flanqueig finet i aeri maco, maco, maco.

L8+L9_ Es poden empalmar. Una escalada maca, típica montserratina, amb algun alejullo de tant en quant, pero res patidor.

L10_ llarg guarro fins el cim!!!!

La baixada per la canal la vem fer en menos de 15 mints, record time!!!
Com mola Ca la Montse!!!!










Barranc de Sant Aniol (carregadet)

Si el barranc de Sant Aniol es preciós de per si, imagineu-vos com vem gaudir si a sobre li fotem un parell de litros de més... epectacular!!! Vaig anar ben acompanyat, amb l'Uri kamikaze i el super Manu i realment ho vem disfrutar molt. Algún que altre tram estaba delicadillo. Al salt de 40 l'aigua sortia disparada i et queia tot el chorro assobre i et deixaba una mica desorientat. Bé això, simplement: espectacular!

Important informar-se bé de l'aproximació, és una mica perdedora. A grans trets: Un cop a l'esglèsia, creueu el riu pel pont de fusta que han ficat nou, i seguiu fites amunt, resseguint la divisoria d'aigues del Sant Aniol i el Barranc de les Canals. Anem seguint fites fins arribar a un coll. Un cop aquí el "camí" (o zona que sembla trepitjada), es bifurca i prenem la opció de la dreta. D'aquí anirem ensigalant-nos per petits cingles intentant no perdre les efimeres fites. La questió es anar remontant el barranc. (Si porteu un mapa o algú que l'hagi fet, millor ;) )

Apa!! a disfrutar!!!


diumenge, 9 d’octubre de 2011

Perfeccionant l'artifo

L'altre dia vem fer un curset amb el molt honorable mestre "Pelut" que ens va il.luminar en les arts de l'artificial equipat i desequipat. Realment, una clase magistral amb altes dosis de bon rotllo.

Si voleu fer un curs amb en Pelut escriviu un mail a : pelutwall@hotmail.com

.