Goulotte Chere

Un altre dia d'anticicló al nostre campament d'estiu a l'Aguille du Midi. Que podem fer..¿? La Goulotte Cheré, que la tenim al costat!!

Anem tranquilament, sense matinar ni anar amb preses. En poc ens plantem a peu de via. Els integrants: en Super-Nano abre fàcil, l'Arnau enciclopedia alpina i jo. L'arribada a la base es complicada. Normalment hi ha una rampa de neu, pero ara a l'estiu es dur de collons. Arribem amb més pena que glòria a la primera R. El primer llarg es una rampa molt maca i continua; el final hi ha una mica de mixte. El seguent llarg es pur mixte, bastant factible. D'aquesta reunió sortim a una part continua i força més vertical, la R a la dreta. L'ultim llarg és el més vertical, tot i així el fet de que sigui de les més transitades dels alps provoca que més que picar fem ganxets. Reunió a l'esquerra. Tot rapelable. Suma i sigue

Gran Capuccin. Via dels Suissos

Estavem acampats a la Vall Blanca, a tocar de l'Aguille du Midi. Debatiem que fer l'endemà. Teniem moltes ressenyes i moltes de ganes de fer-ho tot... per on començar?. Finalment ens vem decidir, l'endemà ben d'hora sortiriem cap al Gran Capuccin.Així ho vem fer, de matinada vem agafar els frontals i vem anar a

aproximar-nos a peu de via. Per arribar vem passar

una mica de por

doncs el glaciar estava molt obert i realment inestable.

Vem arribar a peu de pret que ja començaba a clarejar. El canvi climàtic es nota en aquesta zona del planeta. Per arribar fins a la roca ens separa una rimaya que no fa ga

ire gràcia.

Tot ia ixí l'aconseguim passar. Fins arribar al primer llarg vem haver de fer un seguit de llargs una mica guarros en mig de fang i roca descomposta. Deixem les botes i grampons ben lligades per aquesta zona.

Per fi roca estable, i de la bona. Agafem un llarg amb una mica de finura. El seguent va amb tendència a l'esquerra per anar a buscar un petit balcó.

Aquí comença el rock'n roll. Una fisura maca maca, aqui comprovem que la acotació de les vies no es la mateixa que a casa. Diu que es V, pero deunidó per ser-ho. Una fisura perfecte i vertical. al final has de fer un canvi de fisura una mica delicat, pero molt maco.

El dos seguents llargs son de fisura i enclastament vari. Macos.

Arribem a un balcó. Aquí ens colem i fem un llarg de "O sole mio", hi havien parabolts... mala senyal, aiò es q pica... i si, pica.

En la seguent reunió tornem a la nostra via i agafem la fisura de l'hombro. Maca i fineta.

El seguent es un llarg de 6b que ens posa les piles. Malauradament, el dia s'ens atirat a sobre i no tenim motes més hores de llum, contant que encara hem de tornar al campament. Així que fem una retirada. Queda pendent per 2 llargs...

Haus-Estrems a la Mòmia

L'altre dia vaig agafar un Vèrtex que tenia oblidat de fa temps i vaig veure que hi havia una entrevista a en Joan Cerdà. En l'entrevista hi ha un moment en que parla de la seva relació amb en Pokorski i diu: "Sempre ens barallàvem per fer de cap de corda al primer llarg i en Heinz, que feia molt el viu, deixava les cordes a terra i s'enganxava al primer llarg. Jo m'hi afegia correns i moltes vegades acabàv

em l'un darrere l'altre i sense cordes... a la Haus-Estrems de la Mòmia va passar... ell ja estava enfilat perquè no tenia espera. Així vam fer tota la via, sense cordes; i després, és clar, vam desgrimpar la via normal." Quan ho vaig llegir em va sorprendre molt, i com encara no havia fet la Haus-Estrems, vaig decidir anar a fer-la aviam que collons havien fet aquesta gent a pèl.

Vaig enganyar a en Manu pq m'acompanyés. Val a dir que no va oferir gaire resistència.

Vem arribar al pàrking. Per cert, 5€ de broma, te collons, els monjos deuen de dur sotanes d'Armani. En certa manera son ben vius, doncs vendre fé no te cos

tos de producció... bé no continuo per aquest camí pq m'estendria massa i em bull la sang...

Arribem a peu de via, la linea és més que evident. Hi han varies cordades a la Momienta i a l'Elefant, estrany sent dimarts... bé... son les coses de la crisi.

L1_ L'obre en Manu, fàcil i una mica trencadot i arbustiu.

L2_ Aquí ve el rock'n roll. Havia sentit que era un de les tirades més temudes de Montserrat i em tocaba obrir. A la ressenya de "Rocktopo" havia llegit que havies d'escalar ben endins de la xemeneia. Així doncs, fent cas, vaig anar fins el fons d'aquesta... graso error! quan em vaig adonar estava a l'alçada del buril i vaig tenir una feina espantosa per arribar-hi, doncs per passar el 3 metres que em separaven d'on estava al buril hi havia una estretor massa gran. No se com collons vaig passar la cintura, el pit el vaig passar treient l'aire... el problema va ser el cap, doncs se'm va enclastar el casc... me'l vaig treure, vaig passar i el vaig recuperar.

La resta es facilet i disfruton, tot i que t'accelera pensar que en 35m només hi ha 3 seguros.

L3+L4_ Els empalma el Manu. La linea es prou evident. Hi ha un "alejandro

" maco en la llastra del 4rt llarg. La llastra del final es belluga una mica, però es pr

eciosa.

L5_ Típica broma montserratina. un llarg de 25m de 4rt sense cap seguro... de vegades em costa entendre l'humor montserratí.

El ràpel va per la normal, després de desgrimpar per un cable ben gruixut. Amb 2x60 arribes directament a la canal. Quan feu el ràpel penseu en en Cerdà i el Pokorski baixant a pèl...

Conclusió: En Cerdà i en Pokorski, fent la via Haus Estrems a pèl,

van tenir uns Ous-Extrems. Aquesta gent jugava en un altre divisió...

Sànchez-Martinez a paret de Diables

L'altre dia vaig anar amb l'Aleix a fer una via que s'ens va quedar pendent: la "Sànchez-Martinez" a la paret de Diables. Vem quedar ben d'hora i estava una mica cansat pq havia anat a la mani del 15-O just el dia abans i se'm va allargar la història fins tard... total que no havia dormit gaire...

Ve deixar el cotxe a Santa Cecília i vem prendre el camí de l'arrel per arribar a peu de via. T'has de desviar quan passis davant de la paret, passat un troc del camí que s'eixample. Hi ha unes fites que marquen un camí no gaire evident.

A peu de via hi ha una bonica placa, amb una pega regalimant, no tan bonica, que et recorda que la via va ser oberta l'any 1970... quins collons en aquella època, com se'ls gastaven...

L1_ El primer llarg es una mica raro, és 6a. Comença com una via d'esportiva amb parabolts i acaba emmerdant-se per una canalota guarra i amb una R que fa riure (molt descompensat una cosa amb l'altre).

L1+L2_ Es poden empalmar, d'igual manera que t'empalmes tu mentres els fas. Una xemeneia llarga com ella sola i de vegades molt incòmode. Va bé deixar-se penjant la motxilla. Hi han parabolt just a les zones on es necessiten. R a prova de bombes.

L3_ kamaku!!! un fissura preciosa de 4+ o V segons quia ressenya mireu, però dona igual, pq es preciosa. R a prova de bombes en una repisa perfecte per contemplar la llum del sol que fins ara quedaba amagada.

L4_ Comença amb un altre xemeneia mooolt estreta i acaba amb una placa que en lliure surt 7a i tmb es pot fer en Ae... La cosa va agafant color...

L5_ jejej, et fica a puesto, eh! Aleix? es pot fer en Ae, passant un paset d'A1 on hi cap de puta mare un tasconet i un microfirend. El coco fa males passades aquí.

L6_ Que maco!!, no hi han paraules... ambient, una linea neta, un sostre tallat amb ganivet, moment d'equilibri... preciós, una sortida amb diedre amb una roca espectacular. Parabolts on toca i alguna que altre broma de ferrer. Poder una de les R més incòmodes del mon...

L7_ Segons "las 100 mejores" és Ae... poder si... si tens una envergadura de braços de 3 metres, nosaltres ho vem haver de fer en lliure i desprès vem descobrir que era 6a. Fora tecnicitats, un flanqueig finet i aeri maco, maco, maco.

L8+L9_ Es poden empalmar. Una escalada maca, típica montserratina, amb algun alejullo de tant en quant, pero res patidor.

L10_ llarg guarro fins el cim!!!!

La baixada per la canal la vem fer en menos de 15 mints, record time!!!

Com mola Ca la Montse!!!!

Barranc de Sant Aniol (carregadet)

Si el barranc de Sant Aniol es preciós de per si, imagineu-vos com vem gaudir si a sobre li fotem un parell de litros de més... epectacular!!! Vaig anar ben acompanyat, amb l'Uri kamikaze i el super Manu i realment ho vem disfrutar molt. Algún que altre tram estaba delicadillo. Al salt de 40 l'aigua sortia disparada i et queia tot el chorro assobre i et deixaba una mica desorientat. Bé això, simplement: espectacular!

Per la ressenya: http://www.amicsdetalaixa.org/portal-cat/topo-aniol.htm

Important informar-se bé de l'aproximació, és una mica perdedora. A grans trets: Un cop a l'esglèsia, creueu el riu pel pont de fusta que han ficat nou, i seguiu fites amunt, resseguint la divisoria d'aigues del Sant Aniol i el Barranc de les Canals. Anem seguint fites fins arribar a un coll. Un cop aquí el "camí" (o zona que sembla trepitjada), es bifurca i prenem la opció de la dreta. D'aquí anirem ensigalant-nos per petits cingles intentant no perdre les efimeres fites. La questió es anar remontant el barranc. (Si porteu un mapa o algú que l'hagi fet, millor ;) )

Apa!! a disfrutar!!!

Perfeccionant l'artifo

L'altre dia vem fer un curset amb el molt honorable mestre "Pelut" que ens va il.luminar en les arts de l'artificial equipat i desequipat. Realment, una clase magistral amb altes dosis de bon rotllo.

Si voleu fer un curs amb en Pelut escriviu un mail a : pelutwall@hotmail.com

.

Travessa a Montserrat. Circular d'un dia

L'altre dia vem anar el Mines i jo a fer una travessa circular per Montserrat. Havia fet tots els trams, pero em faltava d'enllaçar-los. No va ser dificil convencer en Jordi per fer aquesta vegenada. Al final vem calcular uns 20 km, uns 1.500m de desnivell acumulat i tot en 5 hores, 4h36min en moviment.

Vaig portar el GPS, pero al final, no va enregistrar res :(

Ferrata de la Teresina.

Tarda de bloc a Can Boquet

Una gran tarda fent bloc a Can Boquet, amb molt bona companyia...

Ferrata de Centelles. Les Baumes Corcades

El passat diumenge la Vero, en Jordi i jo, vem anar a fer aquesta ferrata que feia molt de temps que la vaig fer. Un dia maco.

El recorregut gairebé no el recordava i no me'n recordava de la impressió que fa el pont nepalí. Hi ha un moment en que el camí es

desdobla i pots escollir anar per un itinerari més o menys fàcil i un altre, el de "l'esperó", que cataloguen com a "molt difícil". V

em fer el de "l'Esperó" i es relativament assequible.

La via esta molt ben equipada i senyalitzada, tot i que vaig tr

obar a faltar una coseta: la cabra..

He aprofitat per aprendre a fer vídeos, així que aquí va el primer document audio-visual que faig... no us espanteu...

Mostra Sense títol en un mapa més gran