Dent d'Orlu. Els Enfants de la Dalle

Fa molt de temps que no hi escric res en aquest blog, tot i així, crec que val la pena rependre'l per aquesta ocassió.

Desprès de més d'un intent fallit, per fi ens em endut aquesta via de marató. 25 llarguets i un parell més fins el cim, plaques finetes d'aderhencia, bavareses de pel.lícula, diedres, regletes... de tot... tenint en compte que són gairebé 1.000 metres de via es normal trovar-se aquesta varietat...

i tot això en mig d'una vall brutal, plena de boscos amb tots els colors de la tardor... i amb una companyia no menys brutal: l'Arnau, en Pep i en Tripi... merci!!

QUINA CASTANYADA!!!

Nits de bloc....

Grans nits d'escalada amb la gent del CAR

Ruta en ski "Les Roches"

.
.

Mostra un mapa més gran

Puigmal hivernal

.
.

El Dissabte els veterans en esquí de travessa: Roger, Carles i David, ens van donar unes classes a la Massella als novatillos : Viver, Rovira, Arnau i jo. La classe va estar bé, tot i així, es van oblidar de ensenyar-nos, una cosa que ara entenc com a bàsica... quan puges és convinent afluixar-se la bota. La veritat, al pujar amb la bota apretada ,notava un dolor important, però vaig pensar que era normal... de fet han passat dues setmanes i encara tinc un bony les espinilles... si hi ha cap metge a la sala que llegeix això, podria dir-me que en pensa i així m'estavio un viatge ;)

Els mestres van marxar aquell mateix dia, i els alumnes pujàvem (mai millor dit) a examen l'endemà: el Puigmal.

Vam tenir unes quantes històries per arribar al refugi de les Planes ... molta neu, molt gel i poques cadenes pel cotxe... i a totes les benzineres de Puigcerdà era impossible de trobar-ne'n. Per sort, en temps de descompte vam aconseguir unes de chiripa.

El refugi estava genial amb xemeneia i matalassos; situat de puta mare per l'endemà enfrontar l'asenció, a deu minuts a peu de la carretera i d'allà a 5 minuts en cotxe del pàrquing de les pistes d'Err Puigmal...

Ens va costar llevar-nos, com sempre... però ho vam aconseguir. Feia un dia de puta mare i hi havia força gent que també hi pujava amb esquis de travessa, de fet, crec que hi havia més gent fent esquí de travessa que esquí alpí...

El Rovira no va poder fer la ruta pq tenia les espinilles massa adolorides del dia abans.

La ruta és senzilla i suposo que n'hi ha més d'una i que segurament la nostra no és la millor. Nosaltres vam seguir la gent que anava davant nostre, seguint el torrent principal en l'Aiguaneix. Hi ha un moment en que s'encanala una mica, després la vall s'obre i augmenta progressivament de pendent.

En aquell moment a l'Arnau se li van desenganxar les pells de foca que havia llogat a Balmat... solució que el Viver puges amb raquetes i li passés els seus esquis a l'Arnau...

Al arribar a un replanet vam deixar el fons de vall principal i vam començar a enfilar-nos per la vessant del Puigmal. Feia força vent i pujant ens vam trobar zones escombrades que estaven glaçades convinades amb zones on es dipositava la neu, on hi havia un gruix guapo de neu pols. Ara s'enfilava bastant... i el dolor que em feien les botes començava a ser insuportable.

D'aquí, recte al cim. Va ser llarg, però un suplici per les espinilles... de fet, l'ultim tros vaig carregar els esquis pq ja no podia aguantar més.

FEM CIM!!! Quin vent!! Quin fred!!!, just per fer la foto de rigor i calçar-nos els esquis de nou (quin maaaal !!). El primer tram, feia força pendent, estava glaçat, no confiava en els esquís i em feien molt de mal les botes... ho de reconèixer, em vaig ginyar... tot i així, a mesura que anava baixant anava agafant-li el gustillu, l'Arnau estava eufòric, i el Dani, tot i acabar arrebossat en neu, anava molt còmode.

Lo que costa pujar i lo ràpid que es baixa!!, en poca estona vam baixar esquiant el Puigmal, i vam arribar al cotxe... lo primer: TREURE'M LES PUTES BOTES!!

I per acabar el dia... un banyet nocturn en un torrent termal secret...

Ruta per les Franches-Montagnes

Franches-Montagnes. Les Sommetres


Mostra un mapa més gran

El cap de setmana del 22/23 de Novembre de 2008, l'Esther i jo vam fer una excursioneta per les Franches-Montagnes, al Cantó de Jura, Suïssa. La ruta és sencilleta, però els paisatges en aquesta época de l'any són acollonants.

Les Franches Montagnes, no pertanyen geogràficament als Alps, sino que formen part de l'anomenat Arc Juràssic, una mena de primers plegaments. Més al sud trobaríem el "Gran Plateau", on s'assenten ciutats com Berna, i més al sud trobaríem els Alps.

Vam sortir de Délémont cap a Muriaux. Vam anar en tren (he linkat la pàgina dels transports públics de Suïssa...)... Aquest país és molt maco i tot el que vulguis, però els transports són cars de collons...

Al baixar a Muriaux, era tard, nevava fot, hi havia un gruix maco de neu (poder 25-30cm) i dintre de poc es faria fosc... Tot i així, el camí està prou ben senyalitzat.

Vam arribar de nit al refugi lliure des Sometres ... una passada de refugi, molt guapo, amb matalaços, llum elèctric (de placa solar, al cap d'unes hores s'acaba la bateria), cuineta de llenya... fins i tot hi havia els trastos per fer fondue... aquests suïssos...

La nit va ser mogudeta, vem coincidir amb un grup de xavals de 17 anys, que celebraven l'aniversari d'un d'ells...

El dia següent es va llevar amb sol!! i amb la neu es dibuixava un paisatge que semblava de mentida... La baixada va ser tranquil.la, molt suau, per gaudir del paisatge...

Vam pasar Muriaux i vam arribar a Segnelegier, on vam agafar el tren de tornada (insisteixo... que car és el transport públic d'aquí!)...

Al pot petit hi ha la bona confitura...

Vilanova de Meià. "Necronomicon" + "El somni de Quimfer"

Cap de setmana a Vilanova de Meià.

Vam sortir dissabte 15 de Novembre del 2008, força d’hora. Erem el Rovira, en Dani, l’Arnau, en Florian i jo. A Artesa de Segre ens esperaven en Xavi i la Ivana. Com es de costum, ens vam entretenir amb una cosa i un altre i vam sortir a les tantes d’Artesa… En tota la plana hi havia una boira espatarrant, sort que en arribar a Vilanova la boira va desepareixer, deixant un dia im-prezionante… El nostre objectiu: la Paret dels Arcs!!, que maca que és…

Era la una del migdia quan deixavem el cotxe pasat el pont i feiem l’aproximació a peu de via… Vam fer tres grups:
-Una cordada potent, en Dani i en Flo, que s’en van anar a fer la “Chica Martini”
- Un bateig en vial larga del Xavi i la Ivana a mans del guia profesional, Arnau. Van anar a fer la “Via Navarro”.
- Dos passarells, el Rovira i jo, que vem anar a la Necronomicon.

Doncs això, vam començar a pujar passat mig dia…

Mostra un mapa més gran

Necronomicon (V) 140m

Dificultat: V (Hi ha qui diu que és 6ª… a mi em sembla més unV)

Recorregut: 140 m Temps: unes 3 hores… nosaltres vam trigar 4…

Material: Cintes exprés. Nosaltres vam fer servir algun pont de roca i algun tasconet en el barrer llarg…

La via puja a la dreta d’una gran berruga de la paret i al’esquerra d’un gran diedre.

Llarg 1 (V): Obro jo. Primer contacte amb la roca… molta bústia. S’ha de superar una petita panceta…

Llarg 2 (IV+): Obre en Jordi… una mica perdedora, tot i així hem de tenir en compte que la reunió està a sobre de la repisa de la nostra dreta.

Llarg 3 (V): Obro jo. El llarg més xulo. És una placa que a primera vista sembla llisa, pero que està plena de bústies… no està tan sobada com diu molta gent.

Llarg 4 (IV+): Obre en Jordi. Un llarg distret, una mica perdedor.

Cim!!! Desde adalt de tot hi ha una vista acollonant, és veu el Cadí nevat i l’Alt Pirineu també… Baixem a peu per la cara nord…

Arribem al cotxe… i veiem que els altres grups encara els hi queda una estona llarga, així que aprofitem les poques hores de sol per anar a fer esportiva en el sector d’abaix de la Roca dels Arcs. La part esquerra d’aquest sector són 6a i 6b…

S’ha post el sol i aquests que no baixen… es veuen els frontals per les parets… truquem i ens confirmen que estan bé. Així doncs baixem al poble a fer una birreta.

Al cap d’unes hores apareixen els grups per la porta del bar… ens comentem la jugada i ens bebem unes birres per celebrar el gran dia que em tingut.

Acampem al pàrquing de la font, està permès.

L’endemà, como no ens llevem tard… són les 10h… en Xavi i la Ivana han marxat d’hora a fer la ferrada d’Oliana.

Seguim en la Paret dels Arcs. Aquest cop serem dos cordades:
- L’Arnau i en Florian, que estan molt forts faran la Wild Planet
- En Dani, el Rovira i jo, farem el “Somni de Quimfer”

Deiexem el cotvxe un cop més, pasat el pont, atravesem tota la feixa central fins a situar-nos a peu de via. Un cop més ens plantem a peu de via a migdia… som un desastre…

Somni de Quimfer (6b+) 160m

Dificultat: 6b+, ED- màxim obligat 6a

Recorregut: 160m

Orientació: Sud

Material: 12 Cintes exprés . Ben equipada.

Llarg1 (6a): El partim en dos, hi ha una reunió intemitja que aprofitem. Obro jo el primer tram del llarg. Curt pero intens. D’aquí fem reunió i acaba de encadenar el llarg el Rovira. Hem de buscar borejar el sostre que tenim a sobre per l’esquerra.

Llarg 2 (6a+): Obro jo. Llarg molt xulo, però patidor, una relació d’aquelles d’amor/odio. Supera un parell de desploms, però amb bones mans. La reunió és un feixa ample on t’hi pots asseure. Ens vam quedar una estona mirant com la boira arribava just a peu de paret i cobria tota la Plana de Lleida, apareixent, a l’horitzó, Montserrat, com si fos una illa…

Llarg 3 (6b+): Obre el Dani, que està molt fort. El primer pas el fem en artificial. El llarg és una pasada, una placa molt xula, i amb bones mans. El Rovira, va petar de braços, però pels seus collons, va acabar.

Llarg 4 ( V+): Obro jo. Ja es de nit… sort que portem frontals… El llarg és molt xulo, i la sensación d’escalar de nit, amb el cel que es veu a Vilanova, encara més.

CIM!!!! , només queda pasar un petit contrafort, i agafem el camí de baixada.

Arribem al cotxe, i ens preparem un caldo mentres esperem a l’Arnau i en Flo. Es veu els frontals com es mouen per la paret. Al cap d’una estona escoltem cridar al Flo. S’ha quedat penjat fent els ràpels… juer!!! Els hi acostem una corda fins on són i la història acaba bé…..

QUIN CAP DE SETMANA MÉS GUAPO

Pique-Longue (V)

Desprès d’una nit mogudeta a les festes de gràcia, el diumenge 17 d’Agost de 2008, va costar força aixecar-se… Era gairebé migdia i encara quedava força dia per endavant. Així doncs, li foto un truc al Dani i li proposo de nar a fer una mica el llengardaix per Montserrat. Degut al poc temps que teníem, vam escollir una via ja coneguda, asequible i amb una aproximació curta; la “Pique Longue” de la Granota, al sector del camping, tocant el monestir.

Pique-Longue (V) 120m

Ver mapa más grande

L’aproximació és relativament curta. Pugem amb cotxe fins el monestir, deixem el cotxe en el pàrquing si volem (oju que són 5 euros, els hàbits dels monjos són cars... pobrets), creuem per davant de l’estació del cremallera i prenem el camí que va a collbató, passem una placa que honora a TOTES les víctimes de la guerra civil, també una gran porta i quan veiem unes escales que pujen a mà dreta, les prenem... si arribeu al càmping és que us heu passat...

D’allà és seguir el camí cap amunt, fa una ziga-zaga. Finalment arribareu a una petita plaça, a peu de paret on hi ha una placa tombada, prenem un petit corriol que s’enfila pel dret, tot reseguint la paret, veurem unes quantes vies, la nostra té les chapes de color verd.

Llarg 1 (V): Obre en Dani, llarg facilet i constant. Començem a guanyar alçada. Ens plouen cuatre gotes, pero decidim seguir.

Llarg 2 (V-): Obro jo, és facilet, només té un tros que poguem considerar V-, que són dos pasos del principi, la resta és una grimpadeta (III) fins a la reunió.

Llarg 3 (V): Obre el Dani. El grau es concentra en una petita pancheta just al sortir, la resta es facileta, però original. Has de seguir el diedre i ficar-te entre dues parets, la reunió sobre un bloc (costa de descriure... és millor viure-ho ;)........ ).

Llarg 4 (6a-): Obro jo. Es surt desde un passadís enorme enmig de l’agulla, és com fer esportiva. Són tan sols uns 5 metros aprox. Arribes a una gran plataforma per on has d’anar caminant fins a la seguent reunió. Les vistes són acollonants. Els núvols començen a invair les agulles i les engolleixen com una cascada lenta, tot i així van tenir consideració de nosaltres i ens van regalar una vista immillorable de les magdalenes, els gorros, l’Elefant, la Mòmia, Sant Benet.... sense paraules...

Llarg 5 (V): Obro jo. És fàcil, encara que l’alçada impacta. Arribem a la reunió final entre repicar de campanes del monestir. Que guapo!!. La reunió no està instal.lada al cim de l’agulla, doncs el cim està molt descompossat. Fem una trepada guarra i delicada fins el cim, mirant de no llençar cap pedra suelta i no llençar-nos a nosaltres mateixos.

Au!! D’aquí, cap a baix!! Uns ràpels disfrutons acaben de posar la guinda al pastís...

Montserrat és màgica