Pico de la Renclusa. "Espolón Picapiedra" (V) 400m

.

.El dissabte 26 de Juliol de 2006, en Jordi (Martínez), en Carles (tots dos del centre excursionista de Sant Boi) vam agafar el cotxe rumb al Pirineu, carregats amb cordes, cintes bagues i uns trastos que fins ara no els havia fet servir: tascons, friends i d’altres invents similars…. El nostre objectiu, escalar a esquenes del més gran del Pirineu, l’Aneto…

De camí , encara estàvem dubtant entre dues vies, la Clàssica del Margalida o un “Plan B”, anomenat “Espolón Picapiedra”, al cim inferior del Pic de la Renclusa… teníem temps per pensar-ho.

Pel tard vam arribar a Benasque, encara que la podíem haver confós amb Lloret i vam fer la obligada i ja tradicional visita a la botiga-museu Barrabés, on es mira, però no es compra… quins preus!!

Vam fer el vivac al parking dels Llanos del Hospital, entre un núvol de mosquits.

Finalment la decisió va ser fer “l’Espolón Picapiedra”, per proximitat i equipament.

Espolón Picapiedra (V) 400m.

Dificultat: V

Recorregut: 400m

Material: Joc de tascons, friends, bagues llargues per a merlets i cintes (Desequipat, excepte reunions)

Descens: Ràpel a una canal evident

A l’endemà ens vam aixecar super d’hora per agafar el primer bus, que sortia a les 5:00… la nit havia estat esplèndida i els mosquits no van molestar. Ens va fer molta gràcia veure com marxava l’autobús cinc minuts avanç i el perdíem… tot i així el següent venia al cap de mig hora. En el bus anterior hi van pujar ni más ni menos que 30 persones!, en el nostre erem cinc.

Comencem a caminar on ens deixa el bus, la Besurta, fins arribar al refugi de la Renclusa. Encara es molt fosc, qui ens mana llevar-nos tan d’hora!!, prenem el cafè i parlem amb la guarda del refugi que ens parla sobre la via.

Quan el sol comença a il·luminar la vall i comencem a veure clar l’imponent pedrot del Pic de la Renclusa que ens queda just al davant, iniciem l’aproximació al peu de via. Hem d’anar fins el coll de la Renclusa, direcció Aigualluts, i un cop allà (el coll), enfilar-nos direcció a la paret. Hi ha fites, que ens duen fins al peu de via (marcada amb una fletxa).

Llarg 1 (IV+):Obre en Carles tot ple de material, el Jordi i jo pujem de segon i m’encarrego de treure tots els ferros i així em fixo com i que ha posat de material. Els llargs, tots, estan completament desequipats, només hi ha parabolts a les reunions.

Llarg 2 i 2bis (IV): Sense voler-ho, en Carles els obre els dos a l’hora, de fet el tercer llarg es una aproximació fins el següent llarg. Deixem enrera el contrafort i ens encarem a la paret. Em degut veure algo o menjat algo que no ens ha sentat del tot bé…

Falç Llarg 3 (ED+): Obre en Carles, em passat el contrafort, estem a peu de la via, degut a lo abrupte de la paret, no es dibuixa clarament la via, es una mica perdedora. Aquest factor, més les ganes d’en Carles d’obrir una nova via van provocar que inaugurés una nova tirada, que el va fer patir una bona estona i va implicar d’abandonar dos pitons…

Mentres això passava, gairebé sense que ens dongués temps a veure’ls, va passar una parella cagando leches per la via bona.

Llarg 3 (IV) (el bo): Segueix una canal, massa evident (tant, que es normal pensar que no es la via), de fet es una canaleta plena d’herbes, gairebé es podria fer pasturar.

Llarg 4 (IV+): Obre en Jordi. Aquest llarg ja mola més, una mica de verticalitat!! Ue!!, ya no hi ha tanta herba. La reunió està una mica amagada. Heu d’anar a buscar la placa i el sostre .

Llarg 5 (V): És lo més complicat de la via, i també són els passos més macos i estètics. Surt vorejant per la dreta una placa llisa i superant el sostre. En Jordi va decidir superar el sostre per l’esquerra, posant en pràctica una nova disciplina anomenada “herbing”, consistent ben agafar-se en herbes i matolls diversos.

Llarg 6 (IV): Ara es tracta de crestejar. Seguim l’aresta més evident. Les vistes són acollonants.

Llarg 7 (IV): Obro jo!!, desprès de fixar-me durant tota la via com havien ficat el material, hem toca a mi ficar-lo. Es un llarg força fàcil, es tracta de seguir l’aresta. Trobo un pitó i una baga pel camí. La corda tiba molt pel fregament. Quan arriben en Jordi i en Carles em comenten un parell d’errors que he fet.

Llarg 8 (III): Obro jo. Es una cresta pura i dura. La corda tiba moltísim. I un cop més he comes un parell de fallos…

JA ESTEM AL CIM!!! Ueee!! bueno, al cim inferior… que no deixa de ser un cim… fem les fotillos de rigor, gaudim de les vistes i rapelem des de el malló de la reunió a la canal que ens condueix a una enorme tartera.

Baixem saltant de pedra en pedra fins el refugi… es fa llarg. Baixem al parking i agafem el bus just a temps….

Una experiència pels cinc sentits… per la vista, un paisatge acollonant; pel tacte, un granit abrasiu; per la oïda, el silenci absolut trencat pel picar del torrent de la Renclusa; per l’olfacte, conseqüències de la inestabilitat gastrointestinal de l’equip…, pel gust, el bon sabor de boca que et deixa una escalada així..

…