“Bego-Miquel-Kush” (V- ) 240m + “Joc de l’Oca”

El dia 03 de juliol de 2008, L’Esther, el Roger i jo vem decidir de començar a fer una mica d’escalada… per aiò vem triar la via “Bego-Miquel-Kush” un (V- )de 240m repartits en sis llargs de roca molt bona; i lo maco es que el final de la via dona peu a aprofitar i fer el descens pel “Joc de l’Oca” (barranc sec).

“Bego-Miquel-Kush” un (V- )de 240m

En l’últim moment, en Roger va fer una tècnica ninja i finalment es va rajar, a demés la previsió del temps de la tele dibuixava un símbol d’un núvol plovent just a sobre de Montserrat (aclarien, per treure’s responsabilitats, que era possible que s’esperessin ruixats dispersos per qualsevol lloc de Catalunya) … tot i així, els ànims de l’expedició no van decaure i vam sortir cap a la paret (tard com sempre...).

Com arribar-hi?, fàcil, si vens de l’A2 des de Barcelona, sortir pel lateral a l’altura de Collbató i seguir el lateral fins arribar al restaurant “Serra d’Or”, un cop allà pujar pel Bruc Residencial i seguint el límit est de la urbanització agafar una pista a Can Jorba. Deixar el cotxe allà. Seguir un camí que remonta el torrent fins arribar a peu de la primera (o última, segons com es miri) cadena del Joc de l’Oca. A mà esquerra tenim l’inici de les vies amagades entre arbres.

Llarg 1 (IV): Les ressenyes deien que els seguros estaven allunyats, però no els vam trobar tant, això si, tenien raó en una cosa, la roca és excel·lent. El primer llarg es un 4c i la repisa de la reunió es força bona.

Llarg 2 (V): No us espanteu, és molt fàcil i assequible, te una petita panxa, però hi ha molt bones mans. Al arribar a la repisa de la reunió, la vaig trobar algo familiar. És una reunió molt gran amb arbrets.

Llarg 3 (IV): Esquiva el desplom característic de l’agulla per la seva dreta. Aquest és un llarg força “disfrutón”. Acaba passat un arbre que s’enclasta en la esquerda i et toca els collons quan el vols superar. S’arriba caminant a la reunió.

Llarg 4 (IV): Molt fàcil, encara que les chapes estan molt allunyades i fan que perdis la via. S’ha de sortir cap a la dreta.

Llarg 5 (IV+): Molt maco, bones vistes, bona roca, bones preses, facilet, val la pena...

Llarg 6 (III): És grimpadeta, però, els seguros estan a tomar por culo, crec que hi havia 3. Ja som al cim. Les ressenyes deien que no es podia rapelar des d’aquesta reunió, però nosaltres vam trobar anelles a la reunió... Tot i així el nostre objectiu no era rapelar...

Per fi em arribat a dalt!! Ho em fet prou ràpid, l’Esther és una gran companya de cordada (entre d’altres milions de coses). Dinem (bucadill de xuriç)amb unes vistes espectaculars i em trec els peus de gat que em destroçaven els peus (encara més).

Per anar a buscar el joc de l’oca s’ha de superar un petit cim d’agulla que queda a darrera i que es pot fer caminant, del cim es fa un petit ràpel d’uns 10 metres d’un pi fin un caminet que si el seguim ens portarà directe al “Joc de l’Oca”.

“Joc de l’Oca”

El Joc de l’Oca es una canal equipada amb cadenes i cordes fixes. En teoria es pot fer sense necessitat de fer ràpels i fins i tot diuen que es pot pujar... sincerament, jo no podria, has de tenir unes espatlles rollo croissant per pujar per aquestes cadenes i per baixar algunes. Nosaltres vam optar per un mix, vam rapelar algunes i vam baixar a “pulso” unes altres. Es entretinguda i dona joc a més d’una relliscada i caiguda (res serio). Poder el més xulo de tot és l’últim ràpel de 29 metres.

Al cap d’unes 5 hores ja estàvem un altre cop al cotxe, després de baixar i gaudir del bosc montserratí.... Al final no va ploure ni una gota...

Un bon dia, una bona roca, una bona via, una bona canal, bones vistes i millor companyia...