Ruteando por los Andes

Ara m'en vaig un temps als Andes... per seguir-nos anirem publicant cosetes a :

www.ruteandoporlosandes.com

fins aviat!!!

Randone a le Puy-de-Dôme, en Auvergne

El passat mes de ma de l’Audrey vaig descobrir una zona de França que desconeixia i que val molt la pena de fer-hi un cop d’ull, l’Alvèrnia, Auvergne en francès. Aquesta regió està situada sobre part del Massís Central i té molt cops amagats. Nosaltres ens vam centrar més aviat a la zona propera a Clermont-Ferrand, Clarmont d'Auvèrnhe en occità, el “chef-lieu” de la regió. Vam fer una mica de randone per la zona, aquí us deixem un petit exemple prou representatiu:

Tota aquesta zona és volcànica i forma relleus molt singulars: cons volcànics, doms (lava que no va acabar de sortir pel con i es va solidificar i posteriorment es va erosionar el con, de material més feble), colades, lapillis, columnes de basalt...

Ver Puy de Dome en un mapa más grande

L’objectiu de la ruta era pujar al Puy de Dome, el pic més alt de la “Chaine des Puys”, de 1464m. Es pot pujar amb cotxe fins ben amunt, però nosaltres vam optar per una ruta un tant alternativa que dona una mica de volta entremig de diferents cons volcànics i boscos.

Deixem el cotxe al Col des Goules 997m. D’aquí seguim la carretera direcció nord-oest fins trobar un caminet a ma dreta amb una marca de GR, just asota de la línea d’alta tensió. Seguim tota l’estona el GR, el camí és planer i el bosc acollonant, sembla que Robbin Hood se us hagi d’aparèixer en qualsevol moment... Sortim a un prat on tindrem una vista del Puy i una idea de tot el que ens queda encara per caminar... el camí, encara pel GR, voreja el dom fins encarar-se a la seva vessant sud, al col de Ceyssat, aquest punt ens ajuntem amb la gent que ha pujat amb cotxe i d’aquí, seguint i adelantant la gent puja (i força) per una pista fins el cim. Les vistes són acollonants i es veu perfectament la cadena de volcans que forma la Chaine des Puys i segurament us sobrevolaran parapentistes.

Un cop al cim hi ha un seguit de coses a veure i conèixer. Trobarem les restes de l’anomenat Temple de Mercuri de l’època romana, de fet els romans tenien aquesta mani de construir els temples en els punts més alts de les ciutats, i aquests van pringar una mica... També, en aquest cim, Pascal va comprovar la seva teoria sobre les mesures baromètriques i el pes de l’aire... També en aquest cim i soposo que us donareu compte (més que res per que hi ha una antena de més de 10 metres), hi ha instal·lat un dels primers observatoris meteorològics... A part, aprofitant que és el punt més elevat de la regió, les vistes són espectaculars per totes bandes.

La baixada la fem per lla cara nord, seguint primer carretera i després unes escales de fusta que eviten la erosió de la pendent. D’aquí em d’anar recte, seguint el camí més evident en direcció al Puy Pariou. Passareu per un prat, un bosc atapeït que guarda un petit cràter i desprès un prat amb ovelles. Un cop a peu de Puy Pariou, baixem per la canal oberta est. D’aquí enllacem amb el GR de tornada al Coll (seguir marques liles).

Una bona descoberta amb la millor companyia ;)

Doble atac a l'Elefant. "The Wall" V+ 130m + "Ordenació" 6a+ 100m

Aquest diumenge (27 de juny) vaig quedar amb el Devesa per anar a fer un doble atac a l'Elefant. Vam sortir tard (els diumenges de resaquilla són durs). Vam aparcar el cotxe a un dels giravolts de la carretera que va a Santa Ceci i vam pujar per la canal dels Degotalls... vaja pujadeta!! es fa llarga!!

El primer objectiu va ser "The Wall"(V 130m, equipat), com és a cara nord evitàvem el sol de mig dia...
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=77

La via comença a la dreta d'una petita "lleixa" tumbada, resseguint un burí sense chapa, que a nosaltres ens va costar molt de localitzar. El primer llarg de V l'obro jo. És facilet i està força ben equipat, cerc que era a la tercera o quarta chapa t'has de desviar a l'esquerra buscant una línia de parabolts. Les vistes acollonants. El segon llarg (V) l'obre en Dani molt motivat per estar-se iniciant en el mon de la via llarga montserratina!! el seu llarg és molt maco, per disfrutar... bons cantos ambientillu i un petit "aleje" montserratí al final. L'últim llarg (IV) l'obro jo. maco, bona roca i facilet, però amb una R una mica precària...
Fem cim!! felicitacions, entrepà i fotos de rigor!! baixem cap al refu de Sant Salvador que encara ens queda feina a fer.

Al costat del refu de Sant Salvador (un lloc especial ;) ), a peu de l'Elefant, hi ha un mur vertical d'on surt el nostre segÜent objectiu "Ordenació" (6a+ (de Sant Benet!!) 100m, equipat) obra del mestre Alzina...
En la ressenya de kpujo.com és la 12...
El primer llarg l'obro jo, 6a+, diu la ressenya, t'ho pots creure o no. És molt finet molt maco, bona roca i moments de levitació... em va agradar molt aquest llarg. El Devesa va currar-se el segon llarg, 6a, diu, t'ho pots creure o no. Tot i així, és un llarg també per ser gaudir... Mentrestant una cordada del costat esbufegava de valent i es cagava en tot fent un 6a... El tercer llarg, un IV+, l'obro jo, facilet i maco aprofitant un petit diedre. L'últim llarg, V+, pel Dani, aquest supera una panxa on aparentment hi ha canto, però estan invertits... un final molt xulo!!

Al llibre de ressenyes de Sant Benet, "The Wall" està valorada amb 5 estrelles, i "Ordenació" amb 3. Discrepo d'aquesta puntuació , "Ordenació" va superar les meves expectatives, te un traçat maco i els llargs són finets, lògics i mooolt "disfrutons", cerc que es mereix el 5...

Bé al final del dia una excursioneta per les canals de la Montse i cap al bar a fer unes clares i unes braves!! als diumenges també es fa feina!!

.

Aneto amb esquí

El dissabte 10 d'abril, vam pujar a Benàs en Pep i jo. Havia nevat durant la setmana i havia bufat de nord i pel cap de setmana s'esperaven dies de sol. Condicions perfectes per fer la baixada pel glacial de l'Aneto.

Així doncs, vem deixar el cotxe al pàrquing dels Llanos de l'Hospital i vam anar a preparar el vivac a Aigualluts, bé, volíem dormir a la famosa cabana, pero no sé on para...

Ens vam anar a dormir d'hora. Ens vam llevar i vam començar a caminar de nit, a la primavera s'han d'evitar les allaus de fusió i s'ha de matinar, i de pas volíem veure sortir el sol ven amunt... Vam pujar direcció al coll de la Renclusa i a mig camí vam girar cap a un pas que et permet arribar, seguint una carena, a l'Estany de Salterillo.

Al poc de passar l'Estany, en Pep va haver de fer mitja volta. Es trobava malament. Jo vaig seguir endavant. Començava a clarejar, i em quedava poc per arribar al Collado de Coronas. Un descans per veure sortir el sol, beure, menjar i disfrutar de l'impressionant paisatge i amunt!. Vaig deixar els esquís a la Punta Oliveras Arenas per tal de passar el gelat Pas de Mahoma i .... cim!!

La baixada... espectacular!! Tot i que hi havien traces del dia anterior i estava prou rebentada, el espectacle era impressionant. La part baixa, arribant a Aigualluts, molt gelada.

El més gran!

Vallferrera- Vall de Coma de l'Orri

Escalada en gel. Roques Negres. Boi

.
Aquest diumenge 24 en Pep, en Pol i jo vam anar a provar els piolets a Boi. Concretament al sector de Roques Negres, just avans d'encarar la pujada a la pressa.
Una experiència molt maca, tot i que el gel no estava en el seu màxim esplendor...
.

"La festa del Paca" 6b/Ae. al Peladet (Terradets)

.
El dissabte 23 de gener vaig anar amb en Pep a fer la via "La festa del Paca" al Peladet (Terradets). A primera hora del matí feia un fred considerable i teníem por de passar la via tremolant i amb els dits insensibles. Per sort, l'aproximació ja ens va fer entrar en calor.

La via comença amb un desplom que superem amb A0 i que va obrir el Pep sense gaires problemes. Li segueix un llarg curiós, de V+ amb trams "d'arbol-tracción" intercalats entre plaques que obligaven a fer moviments estranys.

El tercer llarg és una mica guarro, hi ha massa verd i la roca, tot i tenir bona adherència, està molt trencada i pot ser que algun bloc es desprengui (parlo per pròpia experiència... un bloc considerable em va "xiular" molt a prop). El quart llarg és un empàs per arribar a un jardí, te una sortida maca i atlètica (una mica expo) i la resta grimpadeta. L'últim llarg, el més maco, val la pena fer la resta de la via per tal de fer aquest didre. Aquest és un diedre que va canviant de forma, roca, adherència, gruix... Peró el veritable premi, són les vistes des d'el cim.
.

Bloc a Savassona

El passat Octubre vem anar a fer una mica de bloc a Savassona, un petit reducte de tranquilitat i bon rotllo enmig de les Guilleries.Els blocs d'arenisca i el bosc de pins i alzines semblen sortits d'un compte de fades...

De la visita van sortir unes fotos prou dignes que la Lluca m'ha passat... aquí les teniu...