dijous, 12 d’agost del 2010

Randone a le Puy-de-Dôme, en Auvergne

El passat mes de ma de l’Audrey vaig descobrir una zona de França que desconeixia i que val molt la pena de fer-hi un cop d’ull, l’Alvèrnia, Auvergne en francès. Aquesta regió està situada sobre part del Massís Central i té molt cops amagats. Nosaltres ens vam centrar més aviat a la zona propera a Clermont-Ferrand, Clarmont d'Auvèrnhe en occità, el chef-lieu” de la regió. Vam fer una mica de randone per la zona, aquí us deixem un petit exemple prou representatiu:

Tota aquesta zona és volcànica i forma relleus molt singulars: cons volcànics, doms (lava que no va acabar de sortir pel con i es va solidificar i posteriorment es va erosionar el con, de material més feble), colades, lapillis, columnes de basalt...


Ver Puy de Dome en un mapa más grande


L’objectiu de la ruta era pujar al Puy de Dome, el pic més alt de la “Chaine des Puys”, de 1464m. Es pot pujar amb cotxe fins ben amunt, però nosaltres vam optar per una ruta un tant alternativa que dona una mica de volta entremig de diferents cons volcànics i boscos.

Deixem el cotxe al Col des Goules 997m. D’aquí seguim la carretera direcció nord-oest fins trobar un caminet a ma dreta amb una marca de GR, just asota de la línea d’alta tensió. Seguim tota l’estona el GR, el camí és planer i el bosc acollonant, sembla que Robbin Hood se us hagi d’aparèixer en qualsevol moment... Sortim a un prat on tindrem una vista del Puy i una idea de tot el que ens queda encara per caminar... el camí, encara pel GR, voreja el dom fins encarar-se a la seva vessant sud, al col de Ceyssat, aquest punt ens ajuntem amb la gent que ha pujat amb cotxe i d’aquí, seguint i adelantant la gent puja (i força) per una pista fins el cim. Les vistes són acollonants i es veu perfectament la cadena de volcans que forma la Chaine des Puys i segurament us sobrevolaran parapentistes.

Un cop al cim hi ha un seguit de coses a veure i conèixer. Trobarem les restes de l’anomenat Temple de Mercuri de l’època romana, de fet els romans tenien aquesta mani de construir els temples en els punts més alts de les ciutats, i aquests van pringar una mica... També, en aquest cim, Pascal va comprovar la seva teoria sobre les mesures baromètriques i el pes de l’aire... També en aquest cim i soposo que us donareu compte (més que res per que hi ha una antena de més de 10 metres), hi ha instal·lat un dels primers observatoris meteorològics... A part, aprofitant que és el punt més elevat de la regió, les vistes són espectaculars per totes bandes.

La baixada la fem per lla cara nord, seguint primer carretera i després unes escales de fusta que eviten la erosió de la pendent. D’aquí em d’anar recte, seguint el camí més evident en direcció al Puy Pariou. Passareu per un prat, un bosc atapeït que guarda un petit cràter i desprès un prat amb ovelles. Un cop a peu de Puy Pariou, baixem per la canal oberta est. D’aquí enllacem amb el GR de tornada al Coll (seguir marques liles).

Una bona descoberta amb la millor companyia ;)