dijous, 28 de gener del 2010
Escalada en gel. Roques Negres. Boi
.
Aquest diumenge 24 en Pep, en Pol i jo vam anar a provar els piolets a Boi. Concretament al sector de Roques Negres, just avans d'encarar la pujada a la pressa.
Una experiència molt maca, tot i que el gel no estava en el seu màxim esplendor...
.
Aquest diumenge 24 en Pep, en Pol i jo vam anar a provar els piolets a Boi. Concretament al sector de Roques Negres, just avans d'encarar la pujada a la pressa.
Una experiència molt maca, tot i que el gel no estava en el seu màxim esplendor...
.
"La festa del Paca" 6b/Ae. al Peladet (Terradets)
.
El dissabte 23 de gener vaig anar amb en Pep a fer la via "La festa del Paca" al Peladet (Terradets). A primera hora del matí feia un fred considerable i teníem por de passar la via tremolant i amb els dits insensibles. Per sort, l'aproximació ja ens va fer entrar en calor.
La via comença amb un desplom que superem amb A0 i que va obrir el Pep sense gaires problemes. Li segueix un llarg curiós, de V+ amb trams "d'arbol-tracción" intercalats entre plaques que obligaven a fer moviments estranys.
El tercer llarg és una mica guarro, hi ha massa verd i la roca, tot i tenir bona adherència, està molt trencada i pot ser que algun bloc es desprengui (parlo per pròpia experiència... un bloc considerable em va "xiular" molt a prop). El quart llarg és un empàs per arribar a un jardí, te una sortida maca i atlètica (una mica expo) i la resta grimpadeta. L'últim llarg, el més maco, val la pena fer la resta de la via per tal de fer aquest didre. Aquest és un diedre que va canviant de forma, roca, adherència, gruix... Peró el veritable premi, són les vistes des d'el cim.
.
El dissabte 23 de gener vaig anar amb en Pep a fer la via "La festa del Paca" al Peladet (Terradets). A primera hora del matí feia un fred considerable i teníem por de passar la via tremolant i amb els dits insensibles. Per sort, l'aproximació ja ens va fer entrar en calor.La via comença amb un desplom que superem amb A0 i que va obrir el Pep sense gaires problemes. Li segueix un llarg curiós, de V+ amb trams "d'arbol-tracción" intercalats entre plaques que obligaven a fer moviments estranys.
El tercer llarg és una mica guarro, hi ha massa verd i la roca, tot i tenir bona adherència, està molt trencada i pot ser que algun bloc es desprengui (parlo per pròpia experiència... un bloc considerable em va "xiular" molt a prop). El quart llarg és un empàs per arribar a un jardí, te una sortida maca i atlètica (una mica expo) i la resta grimpadeta. L'últim llarg, el més maco, val la pena fer la resta de la via per tal de fer aquest didre. Aquest és un diedre que va canviant de forma, roca, adherència, gruix... Peró el veritable premi, són les vistes des d'el cim.
.
dimecres, 27 de gener del 2010
Bloc a Savassona
El passat Octubre vem anar a fer una mica de bloc a Savassona, un petit reducte de tranquilitat i bon rotllo enmig de les Guilleries.Els blocs d'arenisca i el bosc de pins i alzines semblen sortits d'un compte de fades...
De la visita van sortir unes fotos prou dignes que la Lluca m'ha passat... aquí les teniu...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)