dilluns, 24 de novembre de 2008

Ruta per les Franches-Montagnes


Franches-Montagnes. Les Sommetres


Mostra un mapa més gran

El cap de setmana del 22/23 de Novembre de 2008, l'Esther i jo vam fer una excursioneta per les Franches-Montagnes, al Cantó de Jura, Suïssa. La ruta és sencilleta, però els paisatges en aquesta época de l'any són acollonants.

Les Franches Montagnes, no pertanyen geogràficament als Alps, sino que formen part de l'anomenat Arc Juràssic, una mena de primers plegaments. Més al sud trobaríem el "Gran Plateau", on s'assenten ciutats com Berna, i més al sud trobaríem els Alps.

Vam sortir de Délémont cap a Muriaux. Vam anar en tren (he linkat la pàgina dels transports públics de Suïssa...)... Aquest país és molt maco i tot el que vulguis, però els transports són cars de collons...

Al baixar a Muriaux, era tard, nevava fot, hi havia un gruix maco de neu (poder 25-30cm) i dintre de poc es faria fosc... Tot i així, el camí està prou ben senyalitzat.

Vam arribar de nit al refugi lliure des Sometres ... una passada de refugi, molt guapo, amb matalaços, llum elèctric (de placa solar, al cap d'unes hores s'acaba la bateria), cuineta de llenya... fins i tot hi havia els trastos per fer fondue... aquests suïssos...

La nit va ser mogudeta, vem coincidir amb un grup de xavals de 17 anys, que celebraven l'aniversari d'un d'ells...
El dia següent es va llevar amb sol!! i amb la neu es dibuixava un paisatge que semblava de mentida... La baixada va ser tranquil.la, molt suau, per gaudir del paisatge...

Vam pasar Muriaux i vam arribar a Segnelegier, on vam agafar el tren de tornada (insisteixo... que car és el transport públic d'aquí!)...

Al pot petit hi ha la bona confitura...

dimarts, 18 de novembre de 2008

Vilanova de Meià. "Necronomicon" + "El somni de Quimfer"

Cap de setmana a Vilanova de Meià.

Vam sortir dissabte 15 de Novembre del 2008, força d’hora. Erem el Rovira, en Dani, l’Arnau, en Florian i jo. A Artesa de Segre ens esperaven en Xavi i la Ivana. Com es de costum, ens vam entretenir amb una cosa i un altre i vam sortir a les tantes d’Artesa… En tota la plana hi havia una boira espatarrant, sort que en arribar a Vilanova la boira va desepareixer, deixant un dia im-prezionante… El nostre objectiu: la Paret dels Arcs!!, que maca que és…

Era la una del migdia quan deixavem el cotxe pasat el pont i feiem l’aproximació a peu de via… Vam fer tres grups:
-Una cordada potent, en Dani i en Flo, que s’en van anar a fer la “Chica Martini”
- Un bateig en vial larga del Xavi i la Ivana a mans del guia profesional, Arnau. Van anar a fer la “Via Navarro”.
- Dos passarells, el Rovira i jo, que vem anar a la Necronomicon.

Doncs això, vam començar a pujar passat mig dia…


Mostra un mapa més gran

Necronomicon (V) 140m

Dificultat: V (Hi ha qui diu que és 6ª… a mi em sembla més unV)
Recorregut: 140 m Temps: unes 3 hores… nosaltres vam trigar 4…
Material: Cintes exprés. Nosaltres vam fer servir algun pont de roca i algun tasconet en el barrer llarg…

La via puja a la dreta d’una gran berruga de la paret i al’esquerra d’un gran diedre.

Llarg 1 (V): Obro jo. Primer contacte amb la roca… molta bústia. S’ha de superar una petita panceta…

Llarg 2 (IV+): Obre en Jordi… una mica perdedora, tot i així hem de tenir en compte que la reunió està a sobre de la repisa de la nostra dreta.

Llarg 3 (V): Obro jo. El llarg més xulo. És una placa que a primera vista sembla llisa, pero que està plena de bústies… no està tan sobada com diu molta gent.

Llarg 4 (IV+): Obre en Jordi. Un llarg distret, una mica perdedor.

Cim!!! Desde adalt de tot hi ha una vista acollonant, és veu el Cadí nevat i l’Alt Pirineu també… Baixem a peu per la cara nord…

Arribem al cotxe… i veiem que els altres grups encara els hi queda una estona llarga, així que aprofitem les poques hores de sol per anar a fer esportiva en el sector d’abaix de la Roca dels Arcs. La part esquerra d’aquest sector són 6a i 6b…

S’ha post el sol i aquests que no baixen… es veuen els frontals per les parets… truquem i ens confirmen que estan bé. Així doncs baixem al poble a fer una birreta.

Al cap d’unes hores apareixen els grups per la porta del bar… ens comentem la jugada i ens bebem unes birres per celebrar el gran dia que em tingut.

Acampem al pàrquing de la font, està permès.

L’endemà, como no ens llevem tard… són les 10h… en Xavi i la Ivana han marxat d’hora a fer la ferrada d’Oliana.

Seguim en la Paret dels Arcs. Aquest cop serem dos cordades:
- L’Arnau i en Florian, que estan molt forts faran la Wild Planet
- En Dani, el Rovira i jo, farem el “Somni de Quimfer”

Deiexem el cotvxe un cop més, pasat el pont, atravesem tota la feixa central fins a situar-nos a peu de via. Un cop més ens plantem a peu de via a migdia… som un desastre…

Somni de Quimfer (6b+) 160m

Dificultat: 6b+, ED- màxim obligat 6a
Recorregut: 160m
Orientació: Sud
Material: 12 Cintes exprés . Ben equipada.

Llarg1 (6a): El partim en dos, hi ha una reunió intemitja que aprofitem. Obro jo el primer tram del llarg. Curt pero intens. D’aquí fem reunió i acaba de encadenar el llarg el Rovira. Hem de buscar borejar el sostre que tenim a sobre per l’esquerra.

Llarg 2 (6a+): Obro jo. Llarg molt xulo, però patidor, una relació d’aquelles d’amor/odio. Supera un parell de desploms, però amb bones mans. La reunió és un feixa ample on t’hi pots asseure. Ens vam quedar una estona mirant com la boira arribava just a peu de paret i cobria tota la Plana de Lleida, apareixent, a l’horitzó, Montserrat, com si fos una illa…

Llarg 3 (6b+): Obre el Dani, que està molt fort. El primer pas el fem en artificial. El llarg és una pasada, una placa molt xula, i amb bones mans. El Rovira, va petar de braços, però pels seus collons, va acabar.

Llarg 4 ( V+): Obro jo. Ja es de nit… sort que portem frontals… El llarg és molt xulo, i la sensación d’escalar de nit, amb el cel que es veu a Vilanova, encara més.

CIM!!!! , només queda pasar un petit contrafort, i agafem el camí de baixada.

Arribem al cotxe, i ens preparem un caldo mentres esperem a l’Arnau i en Flo. Es veu els frontals com es mouen per la paret. Al cap d’una estona escoltem cridar al Flo. S’ha quedat penjat fent els ràpels… juer!!! Els hi acostem una corda fins on són i la història acaba bé…..
QUIN CAP DE SETMANA MÉS GUAPO