dilluns, 11 d’agost de 2008

Riera del Carme

El passat dilluns 4 d’agost de 2008, l’Esther i jo vam voler fer un barranc per iniciar a uns amics en el tema i ensenyar les tècniques bàsiques... al final vam acabar aprenent tots.
El barranc escollit va ser la “Riera del Carme”, un barranc facilet, a prop de casa, sense gaires complicacions, ideal per iniciacions. L’equip estava format per la Roser, el Viver, en Biel, la Vanessa, l’Esther i jo.

A mesura que va anar passant el dia vam anar aprenent les lliçons:

Lliçó 1: Per que no s’ha de fer un barranc un dilluns si depens dels lloguers de materials?:
1.1_ No disposàvem de molt del material que necessitàvem, així que vam haver de llogar material. Dificultats? Doncs que el material el lloguen gairebé tot el divendres, a molt apurar el dissabte, pel cap de setmana... aleshores, si vas dilluns, ja no et queda res i depens de quan tornin el material el dilluns la gent que ho ha llogat pel finde.
1.2_En cas de llogar-lo dissabte hauríem de pagar dos dies de més...


Lliçó 2: Assegureu-vos del que us fan pagar:
2.1_No pagueu més de 11-12 euros per neopré/dia i 3 euros arnés/dia... (ojo amb Balmat)


Finalment vam tenir la xurra de trobar els neoprens que ens calien i els arnesos...

Vam quedar tots al Bruc i allà vam fer la repartició de cotxes i vam anar amb dos.

El cotxe l’heu de deixar a Santa Càndia, a un petit pàrquing entre dues fonts.


Ver mapa más grande

Lliçó 3: Quan feu un canvi de cotxe, comproveu bé d’agafar el material que tants maldecaps us ha costat llogar.

Doncs si, ens vam deixar dos neoprens al cotxe que vam deixar al Bruc, con dos cojones. Per sort, el sol era espatarrant i venia força de gust un banyet en aigua fresqueta, així doncs, el Viver i jo vam anar amb banyador.

Em de seguir la pista que surt a mà dreta, vorejar una balla, deixar enrera una plantació de xops i una masia i seguir la mateixa pista que fa pujada fins que en un revolt tancat veiem com surt un camí força estret que ens durà de dret a l’inici del barranc.

Lliçó 4: Es important comprovar els cabals avans d’anar a un barranc.

El barranc, si se’n podia dir barranc, estava completament sec... només hi havien unes quantes pozes amb aigua. El costat bo: ara els salts eren més alts...
.
Riera del Carme
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Més info:
.
El barranc comença amb lo que entendríem com un tobogan, però, en el nostre cas, sense aigua, era un alt d’uns 2m... seguim i ens trobem un foradot molt fons a mà dreta amb una mica d’aigua i ple de crancs americans (plaga). Per evitar de caure-hi vam fer un ràpel guiat fins a la següent badina, força profunda i des d’on vam practicar un parell de salts. Els 200 metres següents eren completament eixuts, ni una gota d’aigua.

El pas intermig trobem salts buscats des de cornises de la vora, vam fer uns d’uns 5m aprox. , també vam passar algunes “piscines”, allargades, entre joncs i canyissos. Hi havia tobogans, però la majoria sense aigua, de fet, crec que no en vam poder fer cap. Tot i així va estar disfrutón, practicant salts. Vam veure també un bitxo per l’aigua, no el vam sever identificar, però lo que si que era un mustèlid, de color negre.
Vam arribar, finalment al ràpel de 8m on la Vanessa va afiançar les tècniques de ràpel. D’allà, patejem i nedem una miqueta i arribem a una gran badina amb una corda instal·lada en el tobogan que permet l’accés. Aquí hi ha salts buscats de 9 - 10m, i pots repetir-los tants cops com faci falta.








.

Una mica més a baix hi ha un salt de 6m, també força maco.

D’aquí anirem a buscar el camí de sortida.

Al final tots vam aprendre una mica... sobretot que no hi ha barrancs macos, sinó que, depèn de cadascú i de la gent que t’envolta, el fer-lo maco.... aquest va ser un barranc molt maco...

Cap comentari: