dissabte, 16 d’agost del 2008

Ferrades a Andorra ("Racons" + "Canal del Grau"+ "Roc del Quer")

El 9 d’Agost de 2008, l’Esther i jo vam anar a fer unes vies ferrades a Andorra. La nostra idea principal era de fer la Dent d’Orlú, però al passar-se tota la nit plovent, vam desistir… El “plan B” va resultar ser una bona alternativa.

Per això vam anar a Canillo, on s’hi concentren un grapat de vies. La roca deuen de ser esquistos i/o pissarres, el cas és que és una roca molt diferent, és negra, et deixa les mans totes tacades i s’escalfa molt amb el sol, a demés no la vaig trobar del tot compacte… Però això si, els andorrans es gasten diners en equipacions de muntanya, hi ha ferros per tot arreu, estan molt ben equipades.


Ver mapa más grande

La primera via que vam provar va ser la de “Racons”. Macota.
.
Via "Racons"
.


Per arribar-hi hem de passar Canillo, direcció Andorra la Vella i just al sortir, en la carretera, ens trobem un bar-restaurant anomenat “Racons”. Deixem el cotxe allà, i si remuntem una mica la carretera per on em vingut ens trobarem amb l’inici de la via.

La via comença a peu de carretera. El primer tros es fa gairebé caminant, és més aviat una aproximació a la paret. Flanqueja per la dreta la base de la paret, i d’allà s’enfila, per fi, paret amunt. A partir d’aquí la via es fa maca, hi ha passos amb cadenes i algun que altre desplomillu per fer una mica de braços. De tant en quant ens vam trobar alguna presa, no se que hi pintaven... poder publicitat de fixe...

Els paisatges són macos, bé, es veu part de la vall del Valira d’Orient i tot de taques d’urbanitzacions i hotels entre prats verds, tot això ambientat pel soroll del riu i els cotxes que hi passen per sota.

Finalment, desprès d’un últim repetxón arribem al final de la via. Ueee!!

D’aquí seguim unes marques grogues, fins arribar a un punt on podem escollir si baixar a la carretera o bé empalmar amb la ferrada del “Canal del Grau”. Curta, però maca i amb un recorregut entretingut.

.
"Canal del Grau"
.
Comença amb un blanqueig a l’esquerra, en algun moment no trobes peus, però l’adherència de la roca és bona... D’aquí passem a un pont tibetà molt còmode que ens durà de dret a un esperó que s’encasta en mig d’una canal.
Es puja part de l’esperó per després tornar-lo a baixar...algo raru, però diferent. Finalment ens trobem un mini pont tibetà, aquest no tan còmode, que ens durà a fi de via.


.
.

"Roc del Quer"
.
Baixem a la carretera... agafem el cotxe i anem a la següent via: la del “Roc del Quer”. Per arribar-hi, sortint de Canillo, agafem la carretera que va direcció a Ordino, i al primer revolt trobarem el pannell que indica l’inici de via, un cop més, al costat de la carretera.

Dinem i ens disfressem per pujar.
La via és un continu de superar esglaons, cada cop més grans i més alts. És relativament llargueta. El tram més espectacular és una paret llisa, amb dos nivell de desplom i un blanqueig. Dona força sensació de buit, però és el toc que li dona vidilla a la via. D’aquí un petit desplomillu i la via l’acabarem al mirador, on uns francesos (està plagat per tot arreu!!) ens fan la foto de rigor.

Un dia inesperat i diferent... de vegades quan improvises les coses surten millor que quan les planifiques, en aquest cas va ser així... encara que amb bona companyia això és més fàcil...