Barranc de Sant Aniol (carregadet)

Si el barranc de Sant Aniol es preciós de per si, imagineu-vos com vem gaudir si a sobre li fotem un parell de litros de més... epectacular!!! Vaig anar ben acompanyat, amb l'Uri kamikaze i el super Manu i realment ho vem disfrutar molt. Algún que altre tram estaba delicadillo. Al salt de 40 l'aigua sortia disparada i et queia tot el chorro assobre i et deixaba una mica desorientat. Bé això, simplement: espectacular!

Per la ressenya: http://www.amicsdetalaixa.org/portal-cat/topo-aniol.htm

Important informar-se bé de l'aproximació, és una mica perdedora. A grans trets: Un cop a l'esglèsia, creueu el riu pel pont de fusta que han ficat nou, i seguiu fites amunt, resseguint la divisoria d'aigues del Sant Aniol i el Barranc de les Canals. Anem seguint fites fins arribar a un coll. Un cop aquí el "camí" (o zona que sembla trepitjada), es bifurca i prenem la opció de la dreta. D'aquí anirem ensigalant-nos per petits cingles intentant no perdre les efimeres fites. La questió es anar remontant el barranc. (Si porteu un mapa o algú que l'hagi fet, millor ;) )

Apa!! a disfrutar!!!

Tornem al Llech!!

Doncs, el 11 setembre del 2008 vam tornar al Llech... per que serà?¿, és una passada de barranc, cada cop m'agrada més. Era obligatori ensenyar aquest parc aquàtic a la resta de puputs (l'Uri i el Viver.... el Rovira ja el va provar) i a un torrellenc, el Moi. Com a guia-buena teníem a l'Esther, que un cop més ens va demostrar que és una crack...

Tornem al Llech


Ver mapa más grande

Buenu, ya vaig explicar aquest barranc no fa gaire... podeu consultar-la aquí... ara em fa mandra explicar-ho tot de nou..

;).... sols dir que ens ho vam pasar de puta mare, tot i que ens va costar arribar al pàrking...

Au!! aquí teniu algunes fotillus:

Riera del Carme

El passat dilluns 4 d’agost de 2008, l’Esther i jo vam voler fer un barranc per iniciar a uns amics en el tema i ensenyar les tècniques bàsiques... al final vam acabar aprenent tots.

El barranc escollit va ser la “Riera del Carme”, un barranc facilet, a prop de casa, sense gaires complicacions, ideal per iniciacions. L’equip estava format per la Roser, el Viver, en Biel, la Vanessa, l’Esther i jo.

A mesura que va anar passant el dia vam anar aprenent les lliçons:

Lliçó 1: Per que no s’ha de fer un barranc un dilluns si depens dels lloguers de materials?:
1.1_ No disposàvem de molt del material que necessitàvem, així que vam haver de llogar material. Dificultats? Doncs que el material el lloguen gairebé tot el divendres, a molt apurar el dissabte, pel cap de setmana... aleshores, si vas dilluns, ja no et queda res i depens de quan tornin el material el dilluns la gent que ho ha llogat pel finde.
1.2_En cas de llogar-lo dissabte hauríem de pagar dos dies de més...

Lliçó 2: Assegureu-vos del que us fan pagar:
2.1_No pagueu més de 11-12 euros per neopré/dia i 3 euros arnés/dia... (ojo amb Balmat)

Finalment vam tenir la xurra de trobar els neoprens que ens calien i els arnesos...

Vam quedar tots al Bruc i allà vam fer la repartició de cotxes i vam anar amb dos.

El cotxe l’heu de deixar a Santa Càndia, a un petit pàrquing entre dues fonts.


Ver mapa más grande

Lliçó 3: Quan feu un canvi de cotxe, comproveu bé d’agafar el material que tants maldecaps us ha costat llogar.

Doncs si, ens vam deixar dos neoprens al cotxe que vam deixar al Bruc, con dos cojones. Per sort, el sol era espatarrant i venia força de gust un banyet en aigua fresqueta, així doncs, el Viver i jo vam anar amb banyador.

Em de seguir la pista que surt a mà dreta, vorejar una balla, deixar enrera una plantació de xops i una masia i seguir la mateixa pista que fa pujada fins que en un revolt tancat veiem com surt un camí força estret que ens durà de dret a l’inici del barranc.

Lliçó 4: Es important comprovar els cabals avans d’anar a un barranc.

El barranc, si se’n podia dir barranc, estava completament sec... només hi havien unes quantes pozes amb aigua. El costat bo: ara els salts eren més alts...

.

Riera del Carme
.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Més info:

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/gorgues_riera_de_carme.html

http://barrankos.blogspot.com/2007/05/riera-del-carme.html

.

El barranc comença amb lo que entendríem com un tobogan, però, en el nostre cas, sense aigua, era un alt d’uns 2m... seguim i ens trobem un foradot molt fons a mà dreta amb una mica d’aigua i ple de crancs americans (plaga). Per evitar de caure-hi vam fer un ràpel guiat fins a la següent badina, força profunda i des d’on vam practicar un parell de salts. Els 200 metres següents eren completament eixuts, ni una gota d’aigua.

El pas intermig trobem salts buscats des de cornises de la vora, vam fer uns d’uns 5m aprox. , també vam passar algunes “piscines”, allargades, entre joncs i canyissos. Hi havia tobogans, però la majoria sense aigua, de fet, crec que no en vam poder fer cap. Tot i així va estar disfrutón, practicant salts. Vam veure també un bitxo per l’aigua, no el vam sever identificar, però lo que si que era un mustèlid, de color negre.

Vam arribar, finalment al ràpel de 8m on la Vanessa va afiançar les tècniques de ràpel. D’allà, patejem i nedem una miqueta i arribem a una gran badina amb una corda instal·lada en el tobogan que permet l’accés. Aquí hi ha salts buscats de 9 - 10m, i pots repetir-los tants cops com faci falta.

.

Una mica més a baix hi ha un salt de 6m, també força maco.

D’aquí anirem a buscar el camí de sortida.

Al final tots vam aprendre una mica... sobretot que no hi ha barrancs macos, sinó que, depèn de cadascú i de la gent que t’envolta, el fer-lo maco.... aquest va ser un barranc molt maco...

Gorges de Núria

Fotos i vídeos: Raúl Rodríguez

.

El passat diumenge 3 d’agost, havien quedat amb la gent de CIMA per anar a fer un barranc que ja tenia ganes de fer... les Gorges de Núria.

Vam pujar el Raul, l’Esther i jo des de Manresa direcció Queralbs. En algun moment aquesta direcció va canviar a Girona, però la vam rectificar al cap d’una bona estona d’empanamenta conjunta...

Encara no se com vam arribar just a temps a Queralbs, on ens vam trobar amb la resta de l’expedició: l’Ivan, en David, el Sergio, l’Àlex i en Pitu.

Per arribar fins a l’inici del primer tram del barranc hi ha dos opcions:
1_ Caminant des de Queralbs (2h aprox)
2_ Agafant el cremallera (es necessari ser un pel exhibicionista per pujar-se en gallumbos al vagó...) i baixar fins el punt d’inici. (45min)

Nosaltres vam optar pel cremallera... Si feu això heu de descendir pel camí del monestir cap a Queralbs. Quan, tant el riu com el cremallera us quedin a mà dreta i desprès passar una cascada rollo “cua de cavall” d’Ordesa, però més petita; en una recta, veureu un camí que baixa pel mig del bosc i va a buscar una presa que serà l’inici del primer tram.
Es una mica difícil de trobar...

.

Gorges de Núria

.

Per a més info:

http://www.barrancos.org/nuria.htm
http://barrankos.blogspot.com/

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/gorges_de_nuria.htm

.

Un cop en la pressa l’Àlex fa una mica d’ingenier i intenta desviar una mica de cabal riu avall... la diferència es prou significativa. Wuenu, ens disfressem i comencem pel ràpel de 14m... Collons si està freda!! Cagunlaputa... pateixo per la falta d’escarpins i uns guants totalment inservibles.

Passem un resalt i ens encarem a un bonic tobogan de 7 metros. El segueix un peazo tobogan de 17, part del qual és volat. És poder el plat més fort del barranc, així que a disfrutar-lo!!... Nosaltres ens vam trobar una corda d’uns dos metres que ens va ajudar a posicionar-nos.

.

.

Segueixen dos ràpels, l’últim de 14m, pots ràpelar fins a una repisa i d’allà fer un salt... quan estàvem a baix vam veure tres penjats que feien tobogan... sortien propulsats de la cascada... queda pendent de provar...

Ya hem acabat el primer tram... hi ha un salt des d’un pont, opcional, el “Salt del Sastre”. Molt estètic, de 12 metros... val la pena provar-lo.

D’aquí seguim el camí del cremallera direcció Queralbs i passat un pont en tornem a endinsar en el barranc per fer el segon tram. Comença amb un ràpel de 18m, segueix un destrepe i un saltet d’uns 9m. A continuació ve un saltet curt però que hem de saltar lo més lluny possible. De seguit ve un salt de 9 metres força maco... hi ha la possibilitat de fer un salt des de més amunt, l’Esther, l’Àlex i el David s’ho van mirar però és una autèntica burrada.

Ens apropem a un indret molt guapo... són uns 30m de caiguda, diuen que es pot fer tobogan... no ho se, ho veig massa... hi ha la possibilitat de fer una espècie de via ferrata pel cantó esquerre. Al final trobem una instal·lació des d’on podrem ràpelar: uns 25m. El que vam fer es deixar uns 20m de corda per obligar-nos a saltar uns 5 metres. La cavitat que forma el gorg en aquest tram és del tot espectacular, val la pena entretenir-se mirant-la.

Finalment ens trobem un últim salt de 8m i acabem el segon tram.

El tercer tram és del tot prescindible. Nosaltres el vam fer, però no val la pena, tan sols hi ha un ràpel fraccionat de 23m, la resta es “caminar” superant blocs i més blocs...

Finalment vam anar a petar a la central hidroelèctrica, d’allà ens quedaven uns 15m caminant carretera amunt fins agafar el cotxe.

Un dels barrancs més macos i famosos de Catalunya,... i amb raó....

Gorges del Llech

Fa mooolta calor!! ve de gust un banyet... i també fer una mica el cabra... El millor lloc?, el barranc del Llech!!

Es per això que el Roger, el Rovira, l'Esther i jo (i aprofitant que eren festes de Puigcerdà), vam anar a fer el Parc Aquàtic del Llech.

Vam sortir de Puigcerdà el dissabte 19 de Juliol ben d'horeta. El viatge es una mica llarg, fins a Estoher. Per arribar-hi vam agafar la N-116 i amb ella totes les corbes que implica. Un cop passat Prades i Marquixanes agafar el desvio cap a Estoher i , només entrar en el poble agafar el primer camí a mà dreta, que esdevé pista forestal. És una mica llargueta. Seguir fins trobar el pàrquing.

Deixem el cotxe al pàrquing i ens disfressem. Comencem a patejar per la pista, a l'Esther li sonava haver fet uns 40 min caminant així que nem tirant i desobeïm les senyals d'un guia que ens deia que l'entrada estava allà al costat. Al cap d'una hora de patejar ens donem compte que ens hem equivocat i defem un troç de pista fins una fita molt gran que hi havia. Baixem per allà, passem unes ruïnes i arribem fins a un pont fet caldo... ens hem tornat a equivocar... em seguit "el camí del Canigó"... ara no tornarem enrera...

Per aquella gent que no vulgui patejar de més, com nosaltres, i es vulgui perdre les magnífiques vistes que vam gaudir... els hi recomano la opció del guia: Al poc de sortir del pàrquing, en un revolt tancat on hi ha un arbre, baixar pel camí evident, de força pendent.

Nosaltres estàvem al pont derruït i no era hora per tornar enrera, així doncs, ens vam folrar amb els neoprens allà mateix i ens vam aventurar al riu. Vam superar un tros avorrit de caos, mooolt llarg. Finalment vam arribar a l'entrada del barranc on hi començava a haver-hi gent. El Roger es va emprenyar i se’n va anar.

..

"Gorges del Llech"

Ressenyes i info:
http://www.barrancos.org/llech.htm
http://barrankos.blogspot.com/2007/09/llech.html
No portavem càmara :( així que si voleu mireu les fotos dels links....

..

Bueno, per fi!! ja hi som!!

El barranc comença fort... amb un saltet llarg de 5 metres per escalfar. Segueix amb un tobogan de 8m i seguit el mític tobogan-ascensor... im-presionante... es tracta d'un tobogan vertical de 15m, has de preveure de deixar un metro de corda agafada a la instal.lació, que et servirà per poscicionartei un cop allà, doncs, res poca cosa més... deixar la corda i que la gravetat i l'aigua fagin la resta...

D'aquí empalmem amb un passamà que ens portarà a un salt de 9m molt net (veure el video de "mal salto"... boníiiissim)... D'aquí un tobogan de 7m, una vadina, un caos i OJO!! quan veieu una pintada a la paret de la senyal de perill, es pq davant vostre hi ha el "rompetibias"... poca broma, sembla un toboganet d'un metre, però a sota hi ha una pedra mala puta i més d'un ha tingut d'acabar el barranc allà.

Més endavant trobem un salt de 5m i un altre de 6m, sense complicacions...

Oks!, arribats en aquest punts si que hi han complicacions. Davant nostre un possible tobogan a mà dreta un passamà fins un arbre on hi ha una instal.lació per fer ràpel:

1. Primer: ancleu-vos mentres mireu... jo vaig relliscar i sort de l'Esther que em va pillar .
2. Segon: Des de l'arbre no es pot fer salt... l'Esther ho va provar i es va quedar plegada.
3. Tercer: El tobogan s'en diu "trencacolzes", pq? doncs perquè t'has de llençar amagant el colze dret, sino... ostia al canto.
4. Quart: La recepció és una rentadora, es a dir, sortim d'allà cagando leches

D'aquí fem un salt de damunt una roca força gran. Hem arribat... poder és lo més famós del barranc... "la llançadora"... un tobogan d'11m dels quals un 6 o 7m són volats. Important!, no aixequeu el cap mentres baixeu!! pot provocar que us desestabilitzeu i us foteu un planchazo maco (parlo per experiència... quina llet!).

Seguim per un tobogan divertit, que fa pujada i baixada, costa de descriure, és millor viure'l ;)

L'únic ràpel obligat el trobem en aquest punt... la badina no es prou profunda per saltar-hi...

Ja acabem... dos tobogans, un de 6 i un de 7m, i un últim salt/ tobogan de 5m i sortim a un passamà que ens durà a un camí llarg i empinat directe al pàrquing.

El millor barranc amb diferència...