dimecres, 15 d’octubre de 2008

Pique-Longue (V)

Desprès d’una nit mogudeta a les festes de gràcia, el diumenge 17 d’Agost de 2008, va costar força aixecar-se… Era gairebé migdia i encara quedava força dia per endavant. Així doncs, li foto un truc al Dani i li proposo de nar a fer una mica el llengardaix per Montserrat. Degut al poc temps que teníem, vam escollir una via ja coneguda, asequible i amb una aproximació curta; la “Pique Longue” de la Granota, al sector del camping, tocant el monestir.


Pique-Longue (V) 120m



Ver mapa más grande



L’aproximació és relativament curta. Pugem amb cotxe fins el monestir, deixem el cotxe en el pàrquing si volem (oju que són 5 euros, els hàbits dels monjos són cars... pobrets), creuem per davant de l’estació del cremallera i prenem el camí que va a collbató, passem una placa que honora a TOTES les víctimes de la guerra civil, també una gran porta i quan veiem unes escales que pujen a mà dreta, les prenem... si arribeu al càmping és que us heu passat...


D’allà és seguir el camí cap amunt, fa una ziga-zaga. Finalment arribareu a una petita plaça, a peu de paret on hi ha una placa tombada, prenem un petit corriol que s’enfila pel dret, tot reseguint la paret, veurem unes quantes vies, la nostra té les chapes de color verd.


Llarg 1 (V): Obre en Dani, llarg facilet i constant. Començem a guanyar alçada. Ens plouen cuatre gotes, pero decidim seguir.


Llarg 2 (V-): Obro jo, és facilet, només té un tros que poguem considerar V-, que són dos pasos del principi, la resta és una grimpadeta (III) fins a la reunió.


Llarg 3 (V): Obre el Dani. El grau es concentra en una petita pancheta just al sortir, la resta es facileta, però original. Has de seguir el diedre i ficar-te entre dues parets, la reunió sobre un bloc (costa de descriure... és millor viure-ho ;)........ ).


Llarg 4 (6a-): Obro jo. Es surt desde un passadís enorme enmig de l’agulla, és com fer esportiva. Són tan sols uns 5 metros aprox. Arribes a una gran plataforma per on has d’anar caminant fins a la seguent reunió. Les vistes són acollonants. Els núvols començen a invair les agulles i les engolleixen com una cascada lenta, tot i així van tenir consideració de nosaltres i ens van regalar una vista immillorable de les magdalenes, els gorros, l’Elefant, la Mòmia, Sant Benet.... sense paraules...


Llarg 5 (V): Obro jo. És fàcil, encara que l’alçada impacta. Arribem a la reunió final entre repicar de campanes del monestir. Que guapo!!. La reunió no està instal.lada al cim de l’agulla, doncs el cim està molt descompossat. Fem una trepada guarra i delicada fins el cim, mirant de no llençar cap pedra suelta i no llençar-nos a nosaltres mateixos.


Au!! D’aquí, cap a baix!! Uns ràpels disfrutons acaben de posar la guinda al pastís...

Montserrat és màgica