dimarts, 12 d’agost de 2008

Agulles d'Amitges "Gran Diedre" (IV+) 140m + "Girauld" (IV+) 130m aprox.

El dimarts 5 d’Agost del 2008 vaig pujar a fer una visiteta a uns vells amics que estaven de vacances a Arròs de Cardós, en Jordi (Martínez) i el Palau. Tots dos del C.E. Sant Boi. Ells ja portaven un tute de bici i escalada d’aquests dies, tot i així encara tenien moral per afrontar un nou repte per l’endemà…. Fer les dues agulles d’Amitges… Una de les escalades clàssiques maques del Pirineu, en un escenari únic.

Així doncs, preparem les coses i nem a dormir ben d’hora, per llevar-nos ben d’hora.

Deixem el cotxe al pàrquing del Parc Nacional d’Aigüestortes, passat Espot. A partir d’allà comença l’aproximació fins peu de via. És llargueta... hem de fer el camí cap a l’Estany de Sant Maurici i d’allà agafem el camí direcció Estany de Ratera, seguint el GR-11, fins arribar trencant cap al Refugi d’Amitges. El camí és llarg, però molt agrait pels paisatges. Tot això ho haureu de fer esquivant manades de francesos, ens hi vam trobar un munt!.


Ver mapa más grande

Un cop al refugi hem de seguir la pista principal vorejant l’Estany dels Barbs i d’aquí és buscar-se la vida en mig de la tartera de blocs gegants fins l’agulla i via que hagis escollit.







.

Agulla Gran "Gran Diedre" (IV+) 140m
.
Dificultat: IV+
Recorregut: 140m
Material: tascons, friends, bagues per a merlets i cintes
Equipament: 9 parabolts, tots a les reunions, 7 claus i un friend perdut.
Descens: Caminant per la canal N
.
El primer objectiu, la gran clàssica: “El gran diedre” de l’Agulla Gran.

Ens saltem el primer llarg de III amb un petit flanqueig per l’esquerra i en situem en la R1. Comença a obrir en Jordi. A sota una cordada comença a fer la mateixa que nosaltres.

Llarg1 (IV+): Comencem des d’un parabolt a la paret, d’allà segueix per una placa, hi ha molt bones mans, li segueix una mica de herbing que et condueix a l’inici de la fissura del diedre. La R2 està en una còmoda repisa.

Llarg2 (IV+): Obre en Jordi, un altre cop, amb moments de suades... aquest és el llarg més maco de la via amb diferència. És molt estètic i constant. La fissura dona força possibilitats. La roca es gairebé groga de la quantitat de líquens que hi ha, conseqüència de la puresa de l’aire. En mig de la via us trobareu un friend iper-enclastat, d’algú que poder va patir una mica massa... Hi ha una reunió intermitja, però es del tot prescindible, nosaltres anàvem amb cordes de 60m i no ens va fer falta. A partir d’aquest punt el diedre es bifurca en dos... seguirem el diedre de la dreta fins a la reunió, un cop més, sobre una còmoda repisa.

Llarg 3 (III): Obro jo, el camí es evident... capa el cim!, passat una petita paret just davant de la R, surts a una repisa, d’allà vaig agafar la via que no tocava i em vaig fotre pel IV+, que son dos passos... de mentres, treia el cap per un cantó de la repisa un noi d ela cordada de sota que havien preferit fer la via paral·lela (V+), mentres maleïa alguns passos. D’aquí al cim.

Ueeee!!! Ja hi som!! 2662m . Foto de rigor, amb estelada i tot, i entrepà a sota un sol acollonant de mig dia. Baixem, que encara hi ha feina a fer...

Baixem caminant per darrera, el nostre objectiu: fer l’agulla petita!!, la via? : la “Girauld”. Per desgràcia, el Dani nota una molèstia en la cama i prefereix reposar.
.

.
Agulla Petita "Girauld" (IV+) 130m aprox.
.
Dificultat: IV+
Recorregut: 130m
Material: Joc de tascons, freinds, bagues llargues per a merlets i cintes.
Equipament: 4 claus i 6 parabolts.
Descens: Ràpel desde la última reunió a una canal evident.
.
Aquesta agulla és una mica Can Pixa, qui l’entengui que la compri, hi ha reunions per tot arreu i la ressenya del llibre (Roca Caliente en los Pirineos), no ens ajuda gaire. Per sort, en Jordi ja l’havia fet i ja s’havia enmerdat en un passat, sabent per on NO s’ha de passar. Tot i així, hem de dir que aquesta ressenya no coincideix al 100% amb la via, vam agafar alternatives i reunions de més.

Llarg1 (IV): Obre el Jordi. La via surt per una placa força evident, la primera reunió no està gaire lluny, en una, como no, còmode repisa. És un llarg curtet.

Llarg2 ( IV+): Obre en Jordi. La via soposem que va cap a la dreta, nosaltres la encarem tot recte, vorejant una placa que queda just al davant de la reunió, en línia recta treu el cap un pi. Te uns passets macos. La R següent està al costat del pi.

Llarg 3 (IV+ ¿?): Obro jo. És un llarg molt curtet, tan sols és aproximar-se a la via original que seguíem per la repisa i encarar un diedre d’uns 6-7m. Ostres, quin diedre, que xulo, és gairebé d’esportiva amb tant de pitó, està molt ben assegurat. Un d’aquells diedres d’enclastar-se. La següent R , a que no endevineu on estava?¿ en una còmode repisa!! Molt bé!

Llarg 5 (IV+): Obre en Jordi. Quin llarg més raro... primer es flanqueja per la dreta, si treieu cap per la canal de la dreta veureu un parabolt, d’allà descendiu cap a la canal i pujeu fins veure un cordino, pinta difícil, però si feu oposició amb la paret de darrera es fa en un plis. Passo de dir com és la R...

Llarg 6 (III): Obre el Jordi. Terreny d’aventura. Si avanç no entenia la lògica d’aquesta agulla, en aquest llarg encara menos. És un espavilat com puguis, nosaltres vam vorejar l’agulla per la cara NW fins arribar a una reunió, gairebé al cim, amb magnifiques vistes a l’Agulla Gran. Es pot rapel.lar des de la R està plena de vagues i ferros.

Ja hem fet el cim!!! Ueee!!! Foto de rigor i au!! Cap a baix !!!, el ràpel és de poc menos de 60m, així que oju!!, arribeu a una canal i d’allà seguiu les fites que us duran a la tartera i d’allà, al refugi, on a noslatres, ens esperava el Dani.

Pirineu i escalada en estat pur !!! com disfruto!!

.

1 comentari:

Jordi M. Amigó ha dit...

Ep senyor genial la piada, ets tot un escriptor. Per cert hem de parla de passar-nos les fotos, i de anar pensant en la pròxima. :-)
Apa salutacions