L'altre dia vaig anar amb l'Aleix a fer una via que s'ens va quedar pendent: la "Sànchez-Martinez" a la paret de Diables. Vem quedar ben d'hora i estava una mica cansat pq havia anat a la mani del 15-O just el dia abans i se'm va allargar la història fins tard... total que no havia dormit gaire...
Ve deixar el cotxe a Santa Cecília i vem prendre el camí de l'arrel per arribar a peu de via. T'has de desviar quan passis davant de la paret, passat un troc del camí que s'eixample. Hi ha unes fites que marquen un camí no gaire evident.
A peu de via hi ha una bonica placa, amb una pega regalimant, no tan bonica, que et recorda que la via va ser oberta l'any 1970... quins collons en aquella època, com se'ls gastaven...
L1_ El primer llarg es una mica raro, és 6a. Comença com una via d'esportiva amb parabolts i acaba emmerdant-se per una canalota guarra i amb una R que fa riure (molt descompensat una cosa amb l'altre).
L1+L2_ Es poden empalmar, d'igual manera que t'empalmes tu mentres els fas. Una xemeneia llarga com ella sola i de vegades molt incòmode. Va bé deixar-se penjant la motxilla. Hi han parabolt just a les zones on es necessiten. R a prova de bombes.
L3_ kamaku!!! un fissura preciosa de 4+ o V segons quia ressenya mireu, però dona igual, pq es preciosa. R a prova de bombes en una repisa perfecte per contemplar la llum del sol que fins ara quedaba amagada.
L4_ Comença amb un altre xemeneia mooolt estreta i acaba amb una placa que en lliure surt 7a i tmb es pot fer en Ae... La cosa va agafant color...
L5_ jejej, et fica a puesto, eh! Aleix? es pot fer en Ae, passant un paset d'A1 on hi cap de puta mare un tasconet i un microfirend. El coco fa males passades aquí.
L6_ Que maco!!, no hi han paraules... ambient, una linea neta, un sostre tallat amb ganivet, moment d'equilibri... preciós, una sortida amb diedre amb una roca espectacular. Parabolts on toca i alguna que altre broma de ferrer. Poder una de les R més incòmodes del mon...
L7_ Segons "las 100 mejores" és Ae... poder si... si tens una envergadura de braços de 3 metres, nosaltres ho vem haver de fer en lliure i desprès vem descobrir que era 6a. Fora tecnicitats, un flanqueig finet i aeri maco, maco, maco.
L8+L9_ Es poden empalmar. Una escalada maca, típica montserratina, amb algun alejullo de tant en quant, pero res patidor.
L10_ llarg guarro fins el cim!!!!
La baixada per la canal la vem fer en menos de 15 mints, record time!!!
Com mola Ca la Montse!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada