Estavem acampats a la Vall Blanca, a tocar de l'Aguille du Midi. Debatiem que fer l'endemà. Teniem moltes ressenyes i moltes de ganes de fer-ho tot... per on començar?. Finalment ens vem decidir, l'endemà ben d'hora sortiriem cap al Gran Capuccin.Així ho vem fer, de matinada vem agafar els frontals i vem anar a
aproximar-nos a peu de via. Per arribar vem passar
una mica de por
doncs el glaciar estava molt obert i realment inestable.
Vem arribar a peu de pret que ja començaba a clarejar. El canvi climàtic es nota en aquesta zona del planeta. Per arribar fins a la roca ens separa una rimaya que no fa ga
ire gràcia.
Tot ia ixí l'aconseguim passar. Fins arribar al primer llarg vem haver de fer un seguit de llargs una mica guarros en mig de fang i roca descomposta. Deixem les botes i grampons ben lligades per aquesta zona.
Per fi roca estable, i de la bona. Agafem un llarg amb una mica de finura. El seguent va amb tendència a l'esquerra per anar a buscar un petit balcó.
Aquí comença el rock'n roll. Una fisura maca maca, aqui comprovem que la acotació de les vies no es la mateixa que a casa. Diu que es V, pero deunidó per ser-ho. Una fisura perfecte i vertical. al final has de fer un canvi de fisura una mica delicat, pero molt maco.
El dos seguents llargs son de fisura i enclastament vari. Macos.
Arribem a un balcó. Aquí ens colem i fem un llarg de "O sole mio", hi havien parabolts... mala senyal, aiò es q pica... i si, pica.
En la seguent reunió tornem a la nostra via i agafem la fisura de l'hombro. Maca i fineta.
El seguent es un llarg de 6b que ens posa les piles. Malauradament, el dia s'ens atirat a sobre i no tenim motes més hores de llum, contant que encara hem de tornar al campament. Així que fem una retirada. Queda pendent per 2 llargs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada