GR-92.Cabo de Gata

Aquesta és una travessa 100% recomanable, paisatges amb mil colors, platges, sol… Un GR diferent.

- Un paradís pels geòlegs, en especial pels vulcanòlegs… és igualment un paradís si només gaudeixes de les formes de les roques, els colors, l’ambient que creen…

-Bon temps gairebé 100% assegurat

- Aigües netes i una fauna marina impressionant.

- Paisatges.

- Punts d’interès cultural i històric.

Tot i així hem de fer unes recomanacions i crítiques que creiem que són necessàries a tenir en compte per la realització d’aquest tram de GR.

- En primer lloc, no feu com nosaltres i aneu a caminar en el mes d’Agost… per dos senzilles raons… Una, prou evident, en Almeria a l’agost, fa moltiiiiiiisma calor… l’altre, en el més d’agost tothom va a la platja i les platges del Cabo de Gata, no són una excepció… Tot i així, la resta de l’any estan completament desertes...

- Segon lloc, es pot arribar en cotxe gairebé a tot arreu. Aquest fet fa que sigui difícil trobar un lloc perdut, sense ningú i d’alguna manera frustra al senderista que després de fer una llarga i dura caminada buscant el sentiment de descoberta, arriba a un lloc ple de cotxes i gent… En aquest sentit volem fer una crida a la regulació de l’accés dels visitants d’aquest espai natural.

- El GR no està marcat… no vam trobar ni una sola marca, ni una sola senyal, ni indicació… res…

- El preu de tot és extraordinàriament car (càmping, dos persones i una tenda: 25euros!!!!) i a sobre ballen els preus com volen… un dia una canya valia 1.60 i el dia següent, en el mateix bar 2.00…

- Ens hem trobat, tot i estar dins d’un “espai protegit”: Platges ultramassificades i pàrkings a rebentar, urbanitzacions per tot arreu i molts cartells anunciant properes construccions, castells de propietat privada...

Ver mapa más grande

GR 92. Cabo de Gata

23 Agost: San Miguel de Cabo de Gata - Faro de Cabo de Gata

. Estem al Sant Miguel, per arribar-hi hem agafat un vol pels pèls a Barcelona fins a Almeria i d’allà em agafa un bus fins aquí. Anem a la platja Sant Miguel i ens banyem una estoneta al costat de la Torre de San Miguel i sortim buscant el GR, que evidentment intuïm al no veure ni una sola marca en la ruta. Seguim una llarga pista que es troba entre la carretera paral·lela a la platja i les Salines del Cabo de Gata, una zona humida de gran valor, que acull una gran quantitat d’aus (entre ells flamencs) i un ecosistema diferenciat. Val la pena aturar-se i visitar una guaita.

Finalment arribem a la Almedraba, amb la seva església característica... Passem la Fabriquilla i prenem la carretera, que ara s’enfila massís amunt. El paisatge és desèrtic, amb grans vessants i coves. Passem el far i l’aula de natura i busquem un lloc per passar la nit amb bones vistes al Arrecife del Dedo.

24 Agost: Cabo de Gata - Casa del Tomate

Ens llevem amb el sol, s’ha passat tota la nit llampegant, però per sort, no a caigut ni una gota... bufff... ens llevem i resseguim el camí, bé, la carretera... quin GR aquest... estem pujant a la muntanya de Vela Blanca, de 213m, sort que es cara W i es primera hora del matí. Se’n diu Vela .

.

Blanca d’aquest lloc pel dipòsit de ignimbrites que té a la seva base, d’un color molt blanc, en comparació amb les capes de basalt del voltant, simulant així, una vela... Des de a dalt de tot hi ha una vista espectacular del que ens espera... Baixem per una pista tallada al trànsit fins a un pàrking que es comença a omplir de cotxes. Es normal, per aquí hi ha unes de les platges més boniques de tot el parc: la Playa del Carbón, la Playa de Media Luna i la Playa del Monsul. Arribem a la playa del Monsul i, tot i que hi ha un fotimer de cotxes i gent, la platja ens sembla impressionant, amb uns colors molt macos, i unes formacions piroclàstiques que semblen veritables escultures.

Passem amb les bambes i els motxillots entre la gent que pren el sol... el mapa alpina marca un camí arran de costa, així que li fem cas i anem arran de mar... No hi ha cap tipus de camí ni res, es buscar-se la vida i en moments grimpar entre les columnes de basalt. D’aquesta manera ens endinsem a les Cales del Barronal, un conjunt de cales (que aquí anomenaríem platges, per que són enormes ) paradisíaques. Estem segur que en qualsevol altre època de l’any no hi hauria completament ningú, tot i així ens vam trobar gent per tot arreu, tot i ser difícil d’arribar.

Ens rostim una bona estona al sol i ens suquem una mica en l’aigua, per gaudir d’aquest entorn. Més tard remuntem un camí que ens durà a la pista principal, per on ( en teoria) va el GR.

Arribem a San José , una vila turística, prou cara. Parem a comprar menjar per la ruta i seguim endavant. El camí segueix per una pista que s’empina força durant uns metres fins arribar a una espècie de mirador. Avancem per la pista tant com podem fins que es fa fosc i plantem la tenda.

25 Agost: Casa del Tomate - Cala de los Toros

Ens llevem d’hora i seguim la pista que ens du al cap de poc fins una casa abandonada al costat d’una cantera. Mica en mica la pista va perdent desnivell fins arribar a peu de mar, on hi ha una platja plena de cotxes i furgonetes. Estem a prop del Castell de Sant Felipe, i és gairebé obligatori desviar-se del camí per anar a veure la costa. Allà hi trobem unes dunes oolítiques fòssils. Són dunes petrificades que adopten formes molt recargolades amb un color blanc impressionant. El calor comença a apretar força. Los Escullos són dues cases i tres hotels. Passem per la Playa del Arco i ens dirigim cap a la carretera que ens durà fins a la Isleta, tot i que agafem una draçera que ens porta directe al poble de la Isleta. Molt “pijo”, hi ha gent per tot arreu. Parem, dinem i ens amaguem del sol de mig dia.

A mitja tarda reprenem el camí i anem cap a la Cala de los Toros, on passarem la resta de la tarda i la nit. Per arribar a la cala passarem per un torrent sec amb una vegetació (per estar on estem) més o menys frondosa (pins blancs, palmeres canàries, matollars...).

Comença a girar-se el vent de llevant, i l’aigua comença a picar-se...

26 Agost: Cala de los Toros - Las Negras.

Ens llevem ben d’hora de la platja... wnu, l’Esther, que deia que no sabia si podria dormir al ras, va dormir com un tronc i a sobre va costar de despertar-la... esmorzem i comencem la ruta ben d’hora. Toca pujada, i per carretera, passant pel mirador de l’Amataista, amb una vista espectacular del Cerro del Fraile i de Loma Pelada (dos domos volcànics). Seguim pujant uns metres fins arribar al coll de la carretera, anem direcció Rodalquilar.

Aquesta població mereix una visita... només a l’entrada ens trobem amb un barri sencer en ruïnes, són les antigues cases dels treballadors de les mines, ya acomiadats. Perdre’s per aquests carrers i entrar a les cases és una experiència. També mereix visita les instal·lacions de l’antiga mina... Finalment recomanem entrar en el “Centro Geoturístico de Andalucía”.

Anem ara direcció a el Playazo. De camí cap allà ens decepcionen dues coses.... una, la immensa quantitat de cotxes que circulen per aquesta pista i, finalment, el vent fortíssim que bufava. Al arribar a la platja ens trobem amb una processó de gent i d’una platja on no s’hi podia estar per la sorra que et picava el cos i les onades enormes. Així doncs, optem per un banyet ràpid i seguir la ruta.

Passem el castell de Sant Ramón, del que no es pot gaudir per ser de propietat privada. I seguim el camí. Aquest tram ens du per una costa de penya-segats acollonants. Són penya-segats formats per dunes fòssils, de colors blancs groguencs i amb unes formes molt capritxoses, val molt la pena fer aquest tros de costa a peu...

Finalment arribem al càmping de las Negras. L’allotjament en aquest càmping és desproporcionadament car. 25 euros dos persones i una tenda.... recomanem no anar-hi, no val la pena... Per cert!! No hi ha caixer en el poble!! I en el càmping no es pot pagar amb tarja!!... El poble de las Negres hi ha un ambient molt hippie, val la pena fer una volta per la nit.

27 Agost: Las Negras - Cala del Plomo

Fem les compres del dia al súper de las Negras on si accepten targes de crèdit (menos mal, pq no teníem ni un duro en efectiu), i comencem la ruta. Anem direcció a la Cala de San Pedro. La pista per arribar-hi és llarga i plena, a petar de gent...

Aquesta cala és un lloc curiós d’obligada visita, hi ha un castell en ruïnes i una cala preciosa amb aigües cristal·lines, però el que més destaca d’aquest indret, és el poblat hippie que hi ha.

Hi ha una font d’aigua dolça, fet que permet a la gent que hi viu tot l’any de tenir un hortet. Hi ha les antigues cases ocupades (fins i tot el castell), hi ha tendes per tot arreu, gent fent malabars, fins i tot bar i súper!!. Ens vam estar una llarga estona admirant aquesta comunitat i rostint-nos al sol. La llevantada feia impossible el veure res sota l’aigua, estava tot el fons remogut L.... tant que vaig perdre el tub i va ser del tot impossible recuperar-lo...

Passat mig dia reprenem la ruta, Ens toca fer el tros més dur, una pujada llarga i continuada amb el sol d’Almeria i la motxilla plena de menjar. A sobre perdem el camí i pugem camp a través pel vessant. I quan som a dalt de tot... em dono compte que m’he deixat el mapa a baix .... passo d’anar-lo a buscar...

Aquí arribem a un altiplà molt xulo, La rellana de San Pedro, i comencem a baixar direcció la Cala del Plomo. És una cala molt maca (on també s’hi arriba en cotxe...), amb una geologia molt xula, amb dipòsits piroclàstics i també restes de dunes fòssils... de fet si us fixeu, en la part dreta de la cala, la paret, està plena de fòssils de petxines i d’altres restes marines.

28 Agost: Cala del Plomo - Agua Amarga

No sortim gaire d’hora, no tenim presa, no queda gaire i ja acabem. Anem cap a la Cala de Enmedio. La pista per arribar-hi no passa ven bé per la costa. La Cala és la més xula d’aquesta part de costa. És petita i, per fi!! No es pot arribar en cotxe, per primer cop, estem sols en una platja... la cala està emmarcada per unes parets blanques formades per dipòsits de piroclasts. D’aquí ja queda molt poc per arribar a Agua Amarga, fi del nostre itinerari.

------------------------------------------------------------

Tot i així, la cosa no se’ns va acabar aquí, vam anar també la Playa de los Muertos. Un lloc impressionant, val la pena de veure, encara que sigui, és una platja acollonant. L’inconvenient? Que està a petar de gent... nosaltres vam dormir-hi i al matí vam poder gaudir de la platja sense ningú, pena de la llevantada, que va fer impossible fer una capbussada per veure peixos... També vam passar per Carboneras... una ciutat turística com qualsevol altre... i fent autostop vam acabar al festival de música de Espantapitas on ens van passar coses mooolt rares...

Wnu, espero que si us animeu disfruteu el viatge tant com nosaltres!!!

Més info: -Junta d'Andalusia -Relleu-Història geològica

L'antena de telefonia mòbil de davant de casa

L'antena de telefonia mòbil de davant de casa

Bé, doncs al final ens l’han fotut, una antena de telefonia mòbil (Vodafone) davant de casa ( i de l’escola)… no han servit de res les queixes de la gent que hi vivim al poble, a l’alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló, Dolors Pueyo no li interessen . Són més rentables els diners de Vodafone… i si la parròquia fica totes les facilitats, doncs encara millor. De fet l’ajuntament i la empresa no incompleixen cap llei, tot està en regla segons la normativa vigent de la Generalitat en aquest àmbit.

Tenen tota la raó… però l’altre dia vaig recuperar un article de la BBCMundo.com del 21 de Setembre de 2004, que em va fer pensar en tot això… l’article parla d’un judici històric contra les companyies tabacaleres… diu així:

“Este martes comenzó en Washington uno de los juicios más importantes de la historia judicial estadounidense contra una serie de compañías tabacaleras, acusadas de haber mentido sobre los efectos negativos del tabaco.

Este proceso civil por una suma de US$280 mil millones se realiza en un tribunal federal de Washington, y entre las empresas acusadas se encuentran Philip Morris USA, R.J. Reynolds, Liggett, Lorillard Tobacco y Brown and Williamson.

Según las autoridades, los directivos de las tabacaleras se reunieron en un hotel de Nueva York en 1953 y diseñaron una estrategia para engañar al público sobre el daño y la adicción producidas por la nicotina.

Estos cargos fueron presentados sobre la base de la ley RICO, una normativa utilizada generalmente para combatir el crimen organizado, creada inicialmente para luchar contra la mafia.

De acuerdo a esta ley, el gobierno acusa a las compañías de ser responsables de haber conspirado para defraudar al público durante más de 50 años.

Conspiración

La conspiración, argumentó el gobierno, se inició en la gran sala del Hotel Plaza, cerca del Parque Central en Nueva York, el 15 de diciembre de 1953.

Según explica el corresponsal de la BBC en EE.UU., Stephen Evans, no hay duda de que dicha reunión entre los directivos de las principales tabacaleras se llevó a cabo y que allí se discutió el estado de la industria, incluyendo la investigación científica de los efectos del cigarrillo sobre la salud.

Lo que las autoridades sostienen es que en esa ocasión se llegó a un acuerdo para presentar una estrategia unificada para negar los efectos dañinos del tabaco, lo cual significaría que se cometió un fraude.

Y además, la parte acusadora considera que en ese momento, se contaba con suficiente información que demostraba que el tabaco era adictivo y dañino.

El gobierno arguye que a pesar de la evidencia científica, las tabacaleras elaboraron un esquema "para preservar e incrementar las ganancias de la industria maximizando el número de fumadores".

Si bien la actitud de las tabacaleras ha cambiado en los últimos diez años y ahora admiten que el cigarrillo es nocivo para la salud, las mismas compañías sostienen que los argumentos brindados en el pasado que señalaban que el fumar no era perjudicial, fueron presentados en buena fe.

Se espera que el controvertido proceso -que podría llevar a la quiebra a gran parte de la industria tabacalera- se extienda por un plazo de seis meses.”

Vaya tela, no?,

Els tios es van callar durant 51 anys (i encara ho negaven) que els seus productes eren mortals pels seus clients… Tot i així, tampoc són els més dolents d’aquesta història… De fet, en 1938, un tal Raymond Peral va fer un estudi on s’afirmava que el fumar, escurçava la vida. D’altres estudis posteriors van descobrir que a demés el tabac produïa càncer. Tot això es sabia, era públic, i molt avans de 2004. I que van fer els governs?, Res.

Bé, i direu, i això que te a veure amb les antenes de telefonia mòbil?¿ Bé, doncs que em sento un fumador de 1953…

Cada cop hi ha més i més antenes; els alcaldes les deixen ficar a tot arreu, ja els hi va bé. Mentrestant no hi ha estudis que confirmin quin és l’efecte de les antenes sobre la gent i el medi , i els estudis que hi ha són contradictoris (també s’ha de veure qui paga l’estudi….), i a demés sobre aquest estudis contradictoris es cimenta una legislació que no para de canviar… És com si fiquéssim en el mercat un medicament que no sabem, quins efectes negatius pot tenir (o poder si que sabem que són mortals, però, tan se val, perquè és venen com a xurros i ens treiem molts calers, i de mentres ens fem els longuis) i a sobre tinguessim el vist-i-plau dels governs (a canvi d’una comissió).

Com és possible que un alcalde o un govern d’un país deixi instal·lar antenes que no saben del cert quines repercussions tenen sobre la salut de la població?¿ jo pensava que els alcaldes defensaven els drets i el benestar dels ciutadans… poder ho vaig entendre malament, no se…

Per acabar, afegeixo l’últim crit d’ajut que vam enviar els veïns a la resta d’habitants de Santa Coloma de Cervelló… un crit en el buit… cap resposta. Aquí teniu les claus d’un petit exemple d’aquesta lluita contra el que no arribo a entendre. Que pot fer un veïnat contra una gran empresa?¿ és una sensació d’impotència del tot indescriptible… de mentres farem de conillet d’índies, com tants milions de ciutadans en el món…

Els veïns de la Font Vella volem informar a la població de Santa Coloma de Cervelló i, especialment als pares dels nenes del CEIP Montpedrós, de la imminent instal·lació d’una antena de telefonia mòbil a les immediacions del nostre municipi, molt a prop de les vivendes i a només 200 metres de l’escola.

Volem posar en coneixement de la població que no s’ha fet per part de l’Ajuntament cap mena de campanya informativa, ni a veïns, ni a l’escola, i només se’ns ha fet arribar aquesta informació quan els veïns i l’escola, alertada pels veïns de la Font Vella ho hem demanat. També que quan hem demanat informació ens hem trobat que el projecte estava fet, presentat i tramitat des del novembre de l’any 2006 i els permisos municipals concedits i les obres a punt de començar.

Quant hem demanat aquesta informació se’ns ha comunicat que efectivament hi ha aquest projecte, que no se’ns ha informat perquè no hi havia obligació (només ho han de comunicar legalment a les finques properes, no habitades) i que tot és legal ja que compleix la normativa.

Els veïns de la Font Vella hem demanat el projecte a l’Ajuntament i hem fet la consulta al departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i se’ns va informar que realment, atenent a les característiques indicades en el projecte, compleix la normativa donat que es tracta d’una antena de 316W de potència (ridícula, segons ells per donar un servei adequat i per tant de veracitat dubtosa) i la distància exigida es de 40m fins a l’escola. També se’ns alerta, per part del departament que la nova normativa europea està a punt de canviar (en un plaç aproximat de 2 a 6 mesos) i que llavors, segurament aquest projecte quedarà fora de normativa.

Hem pogut comprovar que al projecte no s’hi especifica per res l’existència d’una escola propera, omissió que no creiem casual per part de la companyia sinó amb la intenció de no cridar l’atenció del Departament de Medi Ambient i Habitatge (segons l’Ajuntament, no és necessari perquè compleix les distàncies). També que la ubicació de l’antena es farà a terrenys qualificats com rurals, propietat de la parròquia (diuen que és l’únic propietari dels tres proposats per la campanya que va acceptar la oferta) i que aquesta percebrà un arrendament anual per aquest concepte.

Desprès de totes aquestes pesquises, els veïns de la Font Vella ens hem posat en contacte amb l’Ajuntament del nostre municipi, i en reunió celebrada el dia 6 de maig a les dependències municipals i amb l’assistència de l’alcaldessa actual, Sra Dolors Pueyo, l’alcaldessa alternant, Sra Marta Martínez, i l’equip tècnic format per l’arquitecte municipal, Sr Joan Saura, l’ enginyer de la companyia de telefonia i la regidora de medi ambient, se’ls hi sol·licita els següents punts:

1_ Que per un principi de seguretat, i atenent a la imminent emissió de la normativa europea que es preveu molt més rigorosa en termes de distàncies i prevencions, es busqui una nova ubicació de l’antena de telefonia a zones més allunyades de la nostra població i de l’escola, ja que som una població envoltada de zones aïllades amb múltiples possibilitats.

2_ Que en cas que això no es faci, demanem una medició de la radiació actual, sense funcionament de l’antena, en les zones pròximes, inclosa l’escola; i que posteriorment es faci un control amb l’antena en funcionament. I si es detecta algun augment significatiu de la radiació, proposem la retirada immediata de l’antena.

En aquest sentit, l’Ajuntament afirma que la radiació d’aquesta antena no afecta a la salut de veïns i nens de l’escola, tot i que no ens ha facilitat cap document on se’ns ho garanteixi. Poder caldria preguntar-se perquè la nova normativa és més restrictiva.

3_ També hem demanat que la emissió de la radiació no vagi dirigida a l’escola , quedant fora del radi d’influència.

4_ Demanem que es realitzin medicions periòdiques, freqüents i aleatoris fets per una entitat neutral i oficial, i que se’ns faciliti aquesta informació a la direcció de l’escola i al veïnat. Aquesta demanda està fonamentada en que no tenim la seguretat de que la potencia que s’indica en el projecte no sigui manipulada i augmentada en qualsevol moment per part de la companyia en funció de l’augment de la demanda del servei.

Davant de les nostres demandes la resposta municipal ha estat la següent :

1_ Que ells estan molt tranquils perquè el projecte compleix la normativa i noi creuen convenient buscar cap altra alternativa (encara que nosaltres fem diferents suggeriments d’ubicació possibles i més aïllats).

2_Que ningú ens pot assegurar si hi haurà repercussió sobre la nostra salut i la dels nenes ja que no hi ha res publicat sobre l’efecte de les radiacions a la salut de les persones (sembla que no estan al cas de les múltiples publicacions i estudis que hi ha al respecte i que tots podem consultar fàcilment a internet, així com les sentències de retirada de anteriors antenes al nostre mateix territori).

3_ Que està previst demanar aquestes medicions al departament de la Generalitat corresponent i que se’ns facilitaran si les demanem, tot i que no ens aclareixen el procediment concret que haurem de seguir per aconseguir-les.

4_ Que si la normativa canvia ja es farà retirar la antena si s’escau però que actualment (encara que sigui per mesos) està dins de la legalitat.

Donades les circumstàncies, els veïns de la Font Vella ens veiem obligats a posar en coneixement de la població aquests fets per tal que siguin a l’abast de tots, ja que el nostre Ajuntament (qui, per altre banda, s’omple la boca de participació ciutadana) en temes d’importància cabdal per la nostre seguretat i per la nostra salut, ni ha informat convenientment a la població, ni l’ha fet participar de les decisions, ni tan sols està disposat a negociar amb la companyia un canvi d’ubicació més llunyà i més segur.

Desconeixem les raons d’aquesta actitud municipal. Potser es tracta d’un tema de compromís amb la companyia telefònica difícil de refer (nosaltres pensem que com a molt a la companyia li suposaria més inversió econòmica, però quina importància ha de tenir per nosaltres i el nostre ajuntament si es tracta de la salut de les persones) , potser es tracta d’una actitud de comoditat i no voler ficar-se en un tema complex, com es la negociació amb les companyies de telefonia (que a demés diuen, i s’excusen, “hem heretat de l’anterior govern”), el que sí hem pogut comprovar es el conformisme i la manca de sensibilitat davant dels nostres temors que han estat per sobre del principi de seguretat i tranquil·litat de la població, principi que, per altre banda, nosaltres considerem fonamental pels polítics que ens representen i que d’alguna manera han estat escollits per nosaltres.

MERCI ALCALDESA, MERCI VODAFONE, MERCI MOSSÈN, MERCI GENERALITAT

més info: http://www.scribd.com/doc/989581/Antenas-y-salud

http://www.tuotromedico.com/temas/antenas_telefonia.htm