www.ruteandoporlosandes.com
fins aviat!!!
Tota aquesta zona és volcànica i forma relleus molt singulars: cons volcànics, doms (lava que no va acabar de sortir pel con i es va solidificar i posteriorment es va erosionar el con, de material més feble), colades, lapillis, columnes de basalt...
Ver Puy de Dome en un mapa más grande
L’objectiu de la ruta era pujar al Puy de Dome, el pic més alt de la “Chaine des Puys”, de 1464m. Es pot pujar amb cotxe fins ben amunt, però nosaltres vam optar per una ruta un tant alternativa que dona una mica de volta entremig de diferents cons volcànics i boscos.
Deixem el cotxe al Col des Goules 997m. D’aquí seguim la carretera direcció nord-oest fins trobar un caminet a ma dreta amb una marca de GR, just asota de la línea d’alta tensió. Seguim tota l’estona el GR, el camí és planer i el bosc acollonant, sembla que Robbin Hood se us hagi d’aparèixer en qualsevol moment... Sortim a un prat on tindrem una vista del Puy i una idea de tot el que ens queda encara per caminar... el camí, encara pel GR, voreja el dom fins encarar-se a la seva vessant sud, al col de Ceyssat, aquest punt ens ajuntem amb la gent que ha pujat amb cotxe i d’aquí, seguint i adelantant la gent puja (i força) per una pista fins el cim. Les vistes són acollonants i es veu perfectament la cadena de volcans que forma
Un cop al cim hi ha un seguit de coses a veure i conèixer. Trobarem les restes de l’anomenat Temple de Mercuri de l’època romana, de fet els romans tenien aquesta mani de construir els temples en els punts més alts de les ciutats, i aquests van pringar una mica... També, en aquest cim, Pascal va comprovar la seva teoria sobre les mesures baromètriques i el pes de l’aire... També en aquest cim i soposo que us donareu compte (més que res per que hi ha una antena de més de
La baixada la fem per lla cara nord, seguint primer carretera i després unes escales de fusta que eviten la erosió de la pendent. D’aquí em d’anar recte, seguint el camí més evident en direcció al Puy Pariou. Passareu per un prat, un bosc atapeït que guarda un petit cràter i desprès un prat amb ovelles. Un cop a peu de Puy Pariou, baixem per la canal oberta est. D’aquí enllacem amb el GR de tornada al Coll (seguir marques liles).
El dissabte 10 d'abril, vam pujar a Benàs en Pep i jo. Havia nevat durant la setmana i havia bufat de nord i pel cap de setmana s'esperaven dies de sol. Condicions perfectes per fer la baixada pel glacial de l'Aneto.
Així doncs, vem deixar el cotxe al pàrquing dels Llanos de l'Hospital i vam anar a preparar el vivac a Aigualluts, bé, volíem dormir a la famosa cabana, pero no sé on para...
Ens vam anar a dormir d'hora. Ens vam llevar i vam començar a caminar de nit, a la primavera s'han d'evitar les allaus de fusió i s'ha de matinar, i de pas volíem veure sortir el sol ven amunt... Vam pujar direcció al coll de la Renclusa i a mig camí vam girar cap a un pas que et permet arribar, seguint una carena, a l'Estany de Salterillo.
Al poc de passar l'Estany, en Pep va haver de fer mitja volta. Es trobava malament. Jo vaig seguir endavant. Començava a clarejar, i em quedava poc per arribar al Collado de Coronas. Un descans per veure sortir el sol, beure, menjar i disfrutar de l'impressionant paisatge i amunt!. Vaig deixar els esquís a la Punta Oliveras Arenas per tal de passar el gelat Pas de Mahoma i .... cim!!
La baixada... espectacular!! Tot i que hi havien traces del dia anterior i estava prou rebentada, el espectacle era impressionant. La part baixa, arribant a Aigualluts, molt gelada.