dilluns, 1 de desembre del 2008

Puigmal hivernal

.
.
El Dissabte els veterans en esquí de travessa: Roger, Carles i David, ens van donar unes classes a la Massella als novatillos : Viver, Rovira, Arnau i jo. La classe va estar bé, tot i així, es van oblidar de ensenyar-nos, una cosa que ara entenc com a bàsica... quan puges és convinent afluixar-se la bota. La veritat, al pujar amb la bota apretada ,notava un dolor important, però vaig pensar que era normal... de fet han passat dues setmanes i encara tinc un bony les espinilles... si hi ha cap metge a la sala que llegeix això, podria dir-me que en pensa i així m'estavio un viatge ;)


Els mestres van marxar aquell mateix dia, i els alumnes pujàvem (mai millor dit) a examen l'endemà: el Puigmal.

Vam tenir unes quantes històries per arribar al refugi de les Planes ... molta neu, molt gel i poques cadenes pel cotxe... i a totes les benzineres de Puigcerdà era impossible de trobar-ne'n. Per sort, en temps de descompte vam aconseguir unes de chiripa.

El refugi estava genial amb xemeneia i matalassos; situat de puta mare per l'endemà enfrontar l'asenció, a deu minuts a peu de la carretera i d'allà a 5 minuts en cotxe del pàrquing de les pistes d'Err Puigmal...

Ens va costar llevar-nos, com sempre... però ho vam aconseguir. Feia un dia de puta mare i hi havia força gent que també hi pujava amb esquis de travessa, de fet, crec que hi havia més gent fent esquí de travessa que esquí alpí...
El Rovira no va poder fer la ruta pq tenia les espinilles massa adolorides del dia abans.

La ruta és senzilla i suposo que n'hi ha més d'una i que segurament la nostra no és la millor. Nosaltres vam seguir la gent que anava davant nostre, seguint el torrent principal en l'Aiguaneix. Hi ha un moment en que s'encanala una mica, després la vall s'obre i augmenta progressivament de pendent.

En aquell moment a l'Arnau se li van desenganxar les pells de foca que havia llogat a Balmat... solució que el Viver puges amb raquetes i li passés els seus esquis a l'Arnau...

Al arribar a un replanet vam deixar el fons de vall principal i vam començar a enfilar-nos per la vessant del Puigmal. Feia força vent i pujant ens vam trobar zones escombrades que estaven glaçades convinades amb zones on es dipositava la neu, on hi havia un gruix guapo de neu pols. Ara s'enfilava bastant... i el dolor que em feien les botes començava a ser insuportable.

D'aquí, recte al cim. Va ser llarg, però un suplici per les espinilles... de fet, l'ultim tros vaig carregar els esquis pq ja no podia aguantar més.

FEM CIM!!! Quin vent!! Quin fred!!!, just per fer la foto de rigor i calçar-nos els esquis de nou (quin maaaal !!). El primer tram, feia força pendent, estava glaçat, no confiava en els esquís i em feien molt de mal les botes... ho de reconèixer, em vaig ginyar... tot i així, a mesura que anava baixant anava agafant-li el gustillu, l'Arnau estava eufòric, i el Dani, tot i acabar arrebossat en neu, anava molt còmode.

Lo que costa pujar i lo ràpid que es baixa!!, en poca estona vam baixar esquiant el Puigmal, i vam arribar al cotxe... lo primer: TREURE'M LES PUTES BOTES!!



I per acabar el dia... un banyet nocturn en un torrent termal secret...









3 comentaris:

CARLES ha dit...

AIXÒ SI QUE ÉS REALMENT UN BON DIA...
I NO EL TEMPS QUE FEIA DEISSABTE.
CONTINUEU PRACTICANT, QUE AQUEST
HIVERN ES PRESENTA BÉ.

ENS VEIEM

Buscador d'Indrets. ha dit...

JO VULL SABER ON ESTA EL TORRENT TERMAL!!!! ES EL MILLOR DE LA MUNTANYA!!

Kulistrax ha dit...

Està clar que publicar "un secret" en un blog és la manera més contradictòria i incompatible de mantenir-lo com a tal...