Cavall Bernat. "Via Normal" (V), 60m

Feia massa temps que em mirava aquella agulla, visible gairebé des de qualsevol punt, amb interès de saber quina vista hi deuria haver des de a dalt de tot... Per fi, aquest dubte ha estat resolt.

"Via Normal" (V), 60m

Dificultat: V

Recorregut: 60m

Material: Totalment equipada

Descens: Per la mateixa via

El dissabte 12 de Juliol de 2008, el Rovira, l’Esther i jo ve manar a fer la que és poder la agulla més representativa de Montserrat, el Cavall Bernat. La via triada va ser poder la més accessible, la Via Normal.

Ens vem aixecar tard, i un cop més, la previsió meteorològica no era gaire favorable… s’esperaven pluges… Però no vam fer gaire cas i vam tirar cap amunt.

Com arribar-hi?, seguim la carretera que surt de Monistrol al monestir. Passem de llarg l’entrada al monestir i seguim fins arribar a Santa Cecília, on deixarem el cotxe. Un cop allà, l’aproximació és una mica llargueta, hem de seguir el “Camí de l’arrel”, senyalitzat amb marques de GR. Aquest camí voreja part dels peus de les imponents parets de la cara nord. Sempre tindrem visible el Cavall i un cop l’haguem passat hem de pujar per una canal que quan nosaltres vam passar, estava marcada per uns trossos de roba lligats a unes branques. A partir d’aquí comença una pujada per la canal, seguint unes cordes fixes instal·lades que ens duran directament al coll, a peu de via.

Al arribar vam descobrir que hi havia gent pujant per totes les vies possibles del Cavall... estava a petar, es notava que era cap de setmana...

Vam sortir directament de l’arbret, grimpant el primer tros (II).

Llarg 1 (V): Vaig obrir el primer llarg, que és més aviat una petita aproximació a peu de via a través d’un petit blanqueig. És poder el tros més delicat de la via...

Llarg2 (V-): El va obrir el Rovira. És un llarg maco que segueix una fissura ven definida. Pot haver problemes a l’hora de coordinar la gent que fa el descens de l’agulla i la gent que puja ja que aquestes reunions son les que es fan servir per baixar desde qualsevol punt. Algunes ressenyes adverteixen que poder foren necessaris tascons per acabar d’assegurar la via, tot i així vam trobar que no calien. La via està força ben assegurada per unes peazo estaques. És important emportar-se algo d’abric, doncs acostuma a fer força vent i si et passes tant de temps com ens vem passar l’Esther i jo esperant a que el Rovira acabes de fer la reunió, corres risc d’agafar com a mínim, un refredat...

Llarg 3 (III): Per fí arribem!! L’últim llarg és molt fàcil, però no hi ha gaires seguros... Muntem la reunió directament de la estàtua que corona el Cavall. El paisatge és acollonant, la Paret dels Diables et provoca una gran sensació de buit, Monistrol és una taqueta i és veu perfectament l’Elefant i d’altres agulles del parc.... La magnifica sensació que ens provoca estar allà a dalt és va mig espatlla pel vent que corre, el fred i el adonar-nos que ens haviem deixat els entrepans a peu de via...

....

Fem els ràpels intentant no perdre l’equilibri amb el vent. Cap problema. Tornem a la canal i desfem el camí de pujada.

Just a deu metros del cotxe, comença a ploure... ho teníem tot calculat ;)....