Fa molt de temps que no hi escric res en aquest blog, tot i així, crec que val la pena rependre'l per aquesta ocassió.
Desprès de més d'un intent fallit, per fi ens em endut aquesta via de marató. 25 llarguets i un parell més fins el cim, plaques finetes d'aderhencia, bavareses de pel.lícula, diedres, regletes... de tot... tenint en compte que són gairebé 1.000 metres de via es normal trovar-se aquesta varietat...
i tot això en mig d'una vall brutal, plena de boscos amb tots els colors de la tardor... i amb una companyia no menys brutal: l'Arnau, en Pep i en Tripi... merci!!